Un amic me l'ha enviat per w.app. Les paraules d'aquest home senzill les hem sentit dotzenes de vegades; la majoria, però, de persones ben peixades o de predicadors que es guanyen la vida repetint bonics principis que no es corresponen amb la seva realitat vital.
La gràcia, doncs, és escoltar de llavis d'un pescador que tothom qualificarà de "pobre" un missatge ple d'humanitat que farà que en acabar d'escoltar-lo, la majoria el qualifiqui de un home ple de riquesa, però de riquesa autèntica.
Avui he posat un Cd a l'atzar. Ho faig alguna vegada i m'agrada. Ha començat a sonar la veu de la Sinéad O'Connor i m'han arribat una sèrie de bones vibracions que han fet que em concentrés força estona en escoltar les seves cançons.
He triat "Nothing Compare 2U", composta per Prince, per penjar-la al blog. El vídeo permet, a més d'escoltar-la, admirar la seva hipnòtica expressivitat.
Sovint és bo allunyar-se del que ens té aclaparats. Posar-hi distància pot ajudar-nos a veure les coses des d'una perspectiva diferent que ens ajudi a comprendre millor les coses.
Carl Sagan va fer, des del Voyager, l'any 1990 una foto del nostre planeta des de 6.000 milions de quilòmetres. A la vista d'aquella imatge va escriure unes paraules força impactants que estan recollides en aquest vídeo.
Val la pena veure'l i pensar i relativitzar gairebé totes les coses.
Aquest post el vaig publicar fa uns dies al "Mon-ra-mon", però per una qüestió de coherència de continguts també el vull tenir en aquest "Troballes".
Quan vaig acabar de veure al cinema el gran documental SAMSARA les emocions i les reflexions provocades per aquest extraordinari film van ser molt intenses.
Són imatges d'alta definició acompanyades pel so més adient en cada cas (música o so ambient) sense una sola paraula ni rètol. Filmat durant cinc anys en uns cent llocs diferents de vint-i-cinc països de cinc continents. Els seus autors són Ron Fricke i Mark Magidson.
Samsara en sánscrit significa 'món' o 'existència cíclica'. Fricke ens avança que el film aprofundeix en la relació de la humanitat amb l'eternitat i així és.
Combinar impactants imatges de la naturalesa verge (volcans, deserts, altes muntanyes, cascades...) amb altres també molt impactants relacionades amb l'activitat humana, ja sigui dintre de fàbriques, al camp, a les presons, practicant rituals religiosos, patint, gaudint... provoca que la nostra ment faci constants connexions i al final tinguis la impressió que has fet un gran i singular viatge a través dels diversos mons d'aquest món. Un viatge que mai podrem fer en persona i que gràcies a aquests artistes de la càmera i de la sensibilitat el podem experimentar gairebé com si l'haguéssim fet.
No us la perdeu. Aquí teniu el tràiler oficial i un clip de 12 minuts:
Poemes de diversos autors recitats magníficament per l'actriu Silvia Bel sobre aquarel-les de la dibuixant Marta Bellvehí que es van creant mentre escoltem el poema. Es tracta d'un conjunt de vídeos, que forma part d'un projecte impulsat principalment per la Universitat Oberta de Catalunya. Un veritable plaer anar veient i escoltant tots i cada un dels poemes. Si us agrada la poesia, la bona declamació i el dibuix, no us ho perdeu.
Hi trobareu la Joana Raspall, Vinyoli, Joan Margarit, Vicent Andrés Estellés, Maria Cabrera, Esteve Plantada, Maria Mercè Marsal, Salvat Papasseit, Sonia Moll, Feliu Formosa, Clementina Arderiu, Montserrat Abelló...
Sense ser, ni de bon troç, especialista en ocells, el que si puc dir que des de sempre m'ha fascinat el seu món, que he anat descobrint, sobretot, en els nombrosos documentals que s'han fet i es fan sobre aquests éssers fràgils i de cervell petit, però amb unes facultats per sobreviure espectaculars.
La gran quantitat d'espècies que hi ha i les seves diverses maneres d'actuar en el medi ambient , m'han impressionat gairebé en tots els casos. Des del més petit pardal fins a l'àguila de més envergadura.
Ara, al canal 33, hi ha un programa que m'ha semblat boníssim tant per a petits com per a grans. Didàctic, amb una alta qualitat fotogràfica i a més molt entretingut.
Aquí teniu un dels capítols. El corresponent a l'emissió d'avui mateix.
No he seguit la trajectòria d'aquest còmic (alguns diuen que és l'alter ego de Buenafuente), més enllà dels pocs minuts que l'hauré vist acompanyant l'Andreu a la TV.
Casualment, a través de You Tube, vaig trobar uns quants vídeos de monòlegs seus en el programa "El Club de la Comèdia" i em van fer molta gràcia.
Són dues tandes de deu minuts que, us poden proporcionar una bona estona.
Està clar que en això de l'humor cada persona té les seves preferències i el que fa riure a uns a altres els hi pot produir rebuig. Tot i això, si ho voleu provar, aquí teniu dos dels vídeos.
El Texas de Gràcia segueix oferint bon cine. Pelis que no hem vist quan les van estrenar fa poc temps i que valen la pena.
Aquesta va de música actual i s'explica a través d'un productor d'èxit en hores baixes i d'una compositora i cantant desconeguda que coincideixen casualment en un bar musical.
La vida particular de cada un d'ells, els canvis que s'estan vivint en el món de les discogràfiques degut als nous hàbits dels consumidors de música i el que tots dos aconsegueixen per divulgar d'una forma innovadora la seva música, que resulta força agradable d'escoltar, configuren un film senzill però que et fa sentir prou satisfet.
Aquesta havanera interpretada per Silvia Pérez Cruz, l'havia sentit unes quantes vegades, perquè m'agrada molt. La música és del seu pare i la lletra de la seva mare.
El que constitueix la troballa en aquest cas és la situació que vaig viure aquest passat dia 10 de maig a l'Auditori de Girona, on la Silvia va oferir un concert magnífic. Al final, en mig de l'ovació del públic, una senyora va demanar-li, tot alçant la veu, que cantés aquesta cançó que no formava part del programa que acabava d'interpretar.
La gran orquestra que va acompanyar la Silvia no la tenia per tant en el seu repertori. La Silvia, va fer realitat el desig d'aquella senyora, dirigint-se a un violinista de l'orquestra que sí que era capaç d'acompanyar-la.
El resultat va ser el que podeu veure al vídeo.
Encara que el so no ha quedat perfectament gravat, crec que val la pena mirar-lo i escoltar-lo.
En acabar, l'emoció trasbalsava a tothom.
Ja a casa, vaig buscar la lletra per resseguir la veu i el sentiment de la Silvia amb totes i cada una de les paraules d'aquest preciós poema.
Vestida de nit Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic. Blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavines, daurada d'imatges, vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraules, que omplin els versos sense neguit. Els pins m'abracen, sento com callen, el vent s'emporta tot l'horitzó. Si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol Els vells em parlen plens de tendresa, d'hores viscudes amb emoció. Joves encara, forts i valents, prínceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries, vaixells que tornen d'un lloc de sol. Porten tonades enamorades. Dones i Pàtria, veles i flors. Si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol.
Fa uns dies vaig tenir la sort de veure a TV3/canal 33 aquest documental. Per somriure, per pensar, per sorprendre, per confirmar que, quan encara tot està per aprendre i només hi ha l'essència, tots som iguals per diferent que sigui el color de la pell, la forma dels ulls o fins i tot el lloc on naixem.
El documental segueix, des del seu naixement, el primer any de la vida de quatre nens nascuts a Namíbia, Mongòlia, el Japó i els Estats Units.
"Bebès" està dirigida per Thomas Balmès i en 2010 va ser considerat el millor documental segons l'Associació de Crítics de Las Vegas.
Aquí teniu el tràiler, que encara que només és un petit tast, és un bon resum de tota la pel.lícula.
Aquest passat mes de febrer ha fet 95 anys. Mossèn Ballarín, segueix pensant, parlant i fent llibres. La seva avançada edat, com és natural, li ha passat factura: la vista, sobre tot, la té debilitada, però les seves neurones estan força actives.
Fa un parell de dies, Lluís Reales el va entrevistar en directe al seu programa "Terrícoles" de BTV (Barcelona Televisió ). Vaig seguir el programa amb admiració, tot escoltant les seves llargues pauses abans de contestar les preguntes; les seves respostes sinceres i sabies, adobades amb ironia de la fina, quan va definir Déu; quan va parlar del Papa; dels nostres polítics i de tantes altres coses.
El primer post d'aquest blog, del 12 de setembre de 2011, li vaig dedicar precisament a ell, tot reproduint una entrevista radiofònica, que si us ve de gust escoltar-la només heu de clicar aquí.
El vídeo d'aquest últim programa també el podeu gaudir:
L'escalada és una activitat que sempre m'ha semblat molt arriscada i quan a la muntanya he trobat escaladors penjats de parets verticals o atacant un cim, la meva actitud ha estat d'admiració però força vegades també he jutjat el que estava veient de temerari; potser perquè des de sempre m'he sentit absolutament incapaç de fer-ho.
Aquest diumenge, a Sant Feliu de Guíxols, mentre gaudia de les sensacionals panoràmiques que presenta el camí de ronda que va des d'aquesta població a la platja de Sant Pol de S'Agaró, he vist dotzenes d'escaladors que per una "via ferrata", espectacular, circulaven penjats pels penya-segats.
Aturat veient les seves evolucions, he gaudit d'un preciós espectacle.
Quan els escaladors arribaven al seu destí, cansats, tenien tots un semblant de gran satisfacció.
Entre els vídeos que hi ha a You Tube, he triat aquest com a mostra:
Hi ha personatges d'una gran vàlua que són poc o gens coneguts per la majoria de la gent. Ibn Arabí, el vaig descobrir a través del vídeo que hi ha a continuació d'aquestes ratlles.
Emés per la 2 de tve dins la sèrie "Viaje a la Tradición Mediterrànea" que ja s'havia emès fa un parell o tres anys, aquest vídeo exposa entre imatges d'una gran bellesa i amb paraules d'especialistes la trajectòria d'aquest home genial, nascut a Múrcia al segle XII, que va conèixer Al-Andalus, Marroc, Tunísia, Algèria, Turquia, Egipte i Jerusalem i va tractar amb moltes persones d'aquests països, coneixent els seus costums, creences i valors.
De tot plegat en va sortir una obra filosòfica i poètica d'un valor extraordinari.
La seva amplitud de mires i la seva acurada anàlisi dels individus i la societat, impressionen.
Vint-i-vuit minuts que valen molt la pena. Lluís Reales, al seu programa de BTV, Terrícoles, entrevista al filòsof Joan-Carles Mèlich, que parla de moral, d'ètica, de compassió, d'educació, de la passió per la cultura, de com creu que s'ha d'enfocar l'ensenyament i com ho fa ell a la Universitat on dona classes, i de més coses.
En fi, una persona a la que hagués estat escoltant molta més estona.
Una troballa, per a mi, que poso al vostre abast a través del vídeo de l'entrevista.
Un documental impactant emès per TV3 dintre del programa "Sense ficció".
Quinze metges forenses, expliquen el que fan, el que senten, la seva posició davant la vida i la mort.
L'actuació sobre cossos que moments abans estaven ben vius. Morts sobtades o violentes. La constatació de com som de fràgils. Els seus dubtes i creences. Tot plegat un descobriment dur però més que interessant d'aquest món trist i colpidor.
Una vegada més, el programa "Imprescindibles" de tve2 ofereix un interessant documental sobre un personatge destacat. En aquest cas es tracta de Picasso i la seva relació amb Barcelona.
Val la pena conèixer els detalls d'aquesta singular relació entre l'artista i la nostra ciutat.
Aquest és el comentari que publica la web del programa:
"Imprescindibles indaga en la relació entre el pintor malagueny i la ciutat a la qual va donar part de les seves obres abans de morir, per al museu que porta el seu nom i mai arribà a conèixer.
Picasso va visitar Barcelona per primera vegada als 13 anys. Va ser a la ciutat comtal on va tenir el seu primer estudi, on va realitzar el seu primer gravat, la seva primera il·lustració i la seva primera exposició, en Els Quatre Gats. Per a Picasso, Barcelona seria sempre la ciutat que el va enlluernar d'adolescent. D'ella Picasso va dir: "Allí és on va començar tot. Allí és on vaig comprendre fins a on podia arribar".
Foto baixada d'internet.
Text que apareix a la web del programa:
"Musicóleg, viologambista i especialista en música antiga, Jordi Savall és un dels creadors més prolífics del món.
El documental de 'Imprescindibles' aprofundeix en el procés de creació de la seva obra Dinastia Borgia, basada en la història d'aquesta influent família renaixentista.
En aquesta obra, Jordi Savall traça una panoràmica musical del Renaixement.
Entre els fets històrics que recull la peça musical del musicóleg català trobem el final del cisma d'Occident, el regnat d'Alfonso el Magnànim, l'expulsió dels jueus d'Espanya o la conquesta de Granada.
L'equip que ha elaborat aquest documental únic ha tingut accés privilegiat al procés creatiu de Savall durant el desenvolupament de la seva obra, que va ser estrenada amb motiu del 500 aniversari de la mort de l'últim gran membre de la saga, Sant Francesc de Borja"
