Etiquetes

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Religió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Religió. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de febrer del 2018

25 PÍNDOLES "CASALDÀLIGA"


Ahir, al "Mon-ra-mon" vaig penjar un text de Berta Camprubí sobre Pere Casaldàliga, publicat a "El Periódico". Avui, a l'"Ara" he trobat aquest recull de 25 fragments de les seves reflexions més interessants que constitueixen un conjunt de 25 aforismes dignes d'aquest home excepcional.

Una espècie de càpsules o píndoles per la ment i l'esperit, que tenen uns benefactors efectes secundaris un cop ben digerides.

Són aquestes:


“Si no hi ha causes grans la vida no té sentit”

“La paraula radicalitat prové d’arrel, i jo, com més va, sento amb més força les meves arrels”

“El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural”

“El consumisme està consumint les persones”

“Un poble només és lliure quan és independent, autònom, sobirà”

“El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria”

“El gran atemptat diari és la fam al món”

“La major part de la humanitat, avui dia, sobreviu en comptes de viure”.

“On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia”

“Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió”

“El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè sóc més. Quan més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys”

“Els valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen”

“En amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat”

“L’expressió “no violència” no ha de ser sinònim de passivitat”

“Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç, però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté”

“La causa indígena m’ha fet més català. Les tribus prohibides m’han ajudat a retrobar la meva sempre maltractada tribu”

“Només aquell qui s’aventura es pot equivocar”

“Em sembla que la vellesa és una espècie de sagrament. Tot i que perds oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no els sorolls… I compares, saps relativitzar més. A la llum de la mort, la vida adquireix un pes específic, més definitiu"

“La lluita per la terra ha estat la lluita llatinoamericana. Tota acumulació suposa exclusió”

“Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida”

“No acceptem la fatalitat del sistema capitalista neoliberal que ens imposen, que redueix la vida a un mercat"

“La ciència, la tècnica, el progrés només són dignes del nostre pensament i les nostres mans si ens humanitzen més”

“La tasca primordial i comuna d’humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat”.

“No n'hi ha prou amb ser creient, també s'ha de ser creïble"

“Al final del camí em diran: ¿Has viscut? ¿has estimat? I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms”

divendres, 21 de juliol del 2017

SAMSARA


Aquest post el vaig publicar fa uns dies al "Mon-ra-mon", però per una qüestió de coherència de continguts també el vull tenir en aquest "Troballes".

Quan vaig acabar de veure al cinema el gran documental SAMSARA les emocions i les reflexions provocades per aquest extraordinari film van ser molt intenses.

Són imatges d'alta definició acompanyades pel so més adient en cada cas (música o so ambient) sense una sola paraula ni rètol. Filmat durant cinc anys en uns cent llocs diferents de vint-i-cinc països de cinc continents. Els seus autors són Ron Fricke i Mark Magidson.

Samsara en sánscrit significa 'món' o 'existència cíclica'. Fricke ens avança que el film aprofundeix en la relació de la humanitat amb l'eternitat i així és.

Combinar impactants imatges de la naturalesa verge (volcans, deserts, altes muntanyes, cascades...) amb altres també molt impactants relacionades amb l'activitat humana, ja sigui dintre de fàbriques, al camp, a les presons, practicant rituals religiosos, patint, gaudint... provoca que la nostra ment faci constants connexions i al final tinguis la impressió que has fet un gran i singular viatge a través dels diversos mons d'aquest món. Un viatge que mai podrem fer en persona i que gràcies a aquests artistes de la càmera i de la sensibilitat el podem experimentar gairebé com si l'haguéssim fet.

No us la perdeu. Aquí teniu el tràiler oficial i un clip de 12 minuts:



 

dimarts, 18 d’octubre del 2016

"MUSTANG"


O, quan en nom de la moral, els bons costums o la religió es destrossen l’alegria, la llibertat i el goig de viure.

Vaig veure l'altre dia la pel·lícula "Mustang", coincidint gairebé i sense saber-ho amb el "dia de les nenes",

L'argument: En un petit poble, al nord de Turquia, en l'actualitat, cinc germanes òrfenes d'edats compreses entre els 12 i els 16 anys passen l'estiu jugant, rient i divertint-se innocentment a la bora de les platges del Mar Negre amb altres nois de l'escola, tot celebrant que el curs s'ha acabat.

Gairebé immediatament l'àvia de les nenes que és la que les cuida acompanyada d'un dels seus fills, oncle de les nenes, rep d'algunes de les seves veïnes que han vist jugar a les noies i els nois, alertes sobre el comportament, per elles, immoral i fins i tot escandalós de les joves.

Àvia i oncle decideixen posar fi a la felicitat de les noies, reprimint qualsevol gest de llibertat. L'objectiu, preparar-les per casar-se, evidentment verges, amb els homes que els adults decidiran en el seu moment i reconduir-les on les dones, segons la seva moral i religió han d'estar: a casa, obedients al marit i dedicades a criar, alimentar i netejar.

El que passa amb cada una d'elles no ho explicaré. Cal veure la peli. La interpretació de les noies és excel·lent i les reflexions que provoca molt intenses.

És impossible, pels que tenim una certa edat i sabem de la nostra joventut, de la dels nostres pares i avis, que el que s'explica en aquesta pel·lícula si sembla molt al que es vivia a casa nostra no fa tan de temps.

El tràiler:

divendres, 27 de novembre del 2015

NO EM DEIXEU SOL...



"No em deixeu sol entre persones carregades de certeses. Són una gent terrible."

Antonio Tabucchi, escriptor italià (1943-2012)


No cal afegir res més...

dimarts, 2 de juny del 2015

"NITS D'INSOMNI"


Es tracta d'una pel·lícula/document del 2012 sobre una realitat esgarrifosa, de la directora libanesa Eliane Raheb que durant més de dues hores posa davant els ulls dels espectadors un botxí i una víctima de la guerra civil del Líban,

El botxí, responsable aleshores dels serveis secrets de la milícia cristiana, confessa ser l'autor de morts, segrests i tortures, justificant les seves accions i intentant explicar les causes de la guerra.

La víctima és la mare d'un noi de quinze anys que va desapareixer defensant, durant aquella guerra, la posició d'una Facultat de la Universitat de Beirut. A pesar de que gairebé tothom el dona per mort, el fet de no haver recuperat el cos del fill i que tampoc se li hagi comunicat oficialment la seva mort fa que encara ara, que han passat uns quants anys, visqui en mig de la tristor, l'angoixa i l'odi.

La directora del film, que a més es professora de la Universitat de Beirut, esdevé una protagonista més al posar cara a cara a tots dos, a més de buscar testimonis per arreu per confirmar la mort del jove i localitzar on va ser enterrat.

Després de la pel·lícula, projectada dins del II Cicle de Cinema Àrab el passat 30 de maig a La Sedeta, va haver un interessant col.loqui en el que Eliane Raheb va participar responent totes les preguntes del públic i enriquint amb dades del passat i del present la història viva que relata en el seu documental.

Aquesta pel·lícula que ha voltat amb èxit per molts llocs del món (inclús va ser projectada fa dos o tres anys al Festival de Cinema de Sant Sebastià), impacta per molts motius. Per ami, el principal ha estat constatar com l'odi i el fanatisme propiciat des de instàncies polítiques i religioses pot acabar en un enfrontament sagnant entre gent que s'havia arribat a estimar, o com a mínim a respectar i a conviure en pau.

Casualment, el dia següent de veure la pel·lícula, en un dels blogs que segueixo, l'autor, psicòleg, va publicar un més que interessant post titulat "Fondamentalisme: l'oblit del fonamental", que ve al cas i crec que val la pena llegir (cliqueu)

divendres, 24 d’abril del 2015

MOSSÈN BALLARÍN: UN JOVE DE 95 ANYS


Aquest  passat mes de febrer ha fet 95 anys. Mossèn Ballarín, segueix pensant, parlant i fent llibres. La seva avançada edat, com és natural, li ha passat factura: la vista, sobre tot, la té debilitada, però les seves neurones estan força actives.

Fa un parell de dies, Lluís Reales el va entrevistar en directe al seu programa "Terrícoles" de BTV (Barcelona Televisió ). Vaig seguir el programa amb admiració, tot escoltant les seves llargues pauses abans de contestar les preguntes; les seves respostes sinceres i sabies, adobades amb ironia de la fina,  quan va definir Déu; quan va parlar del Papa; dels nostres polítics i de tantes altres coses.

El primer post d'aquest blog, del 12 de setembre de 2011, li vaig dedicar precisament a ell, tot reproduint una entrevista radiofònica, que si us ve de gust escoltar-la només heu de clicar aquí.

El vídeo d'aquest últim programa també el podeu gaudir:

dissabte, 28 de març del 2015

IBN ARABI, UN SAVI EXCEPCIONAL DEL SEGLE XII


Hi ha personatges d'una gran vàlua que són poc o gens coneguts per la majoria de la gent. Ibn Arabí, el vaig descobrir a través del vídeo que hi ha a continuació d'aquestes ratlles. 

Emés per la 2 de tve dins la sèrie "Viaje a la Tradición Mediterrànea" que ja s'havia emès fa un parell o tres anys, aquest vídeo exposa entre imatges d'una gran bellesa i amb paraules d'especialistes la trajectòria d'aquest home genial, nascut a Múrcia al segle XII, que va conèixer Al-Andalus, Marroc, Tunísia, Algèria, Turquia, Egipte i Jerusalem i va tractar amb moltes persones d'aquests països, coneixent els seus costums, creences i valors. 

De tot plegat en va sortir una obra filosòfica i poètica d'un valor extraordinari.

La seva amplitud de mires i la seva acurada anàlisi dels individus i la societat, impressionen.

Per veure el vídeo cliqueu aquí

dimecres, 11 de febrer del 2015

LES NOVES TECNOLOGIES AL CONFESSIONARI



Un divertit vídeo que porta a un confessionari el tan estès sistema de parlar amb un programa d'ordinador.

Poques són les grans empreses que no utilitzen aquest sistema per les comunicacions telefòniques.

Fa uns anys, algunes de les converses que avui nosaltres ens veiem obligats a mantenir amb els interlocutors virtuals que ens trobem a l'altra banda de la línia, també ens haguessin fet riure.

 

Foto baixada d'internet

dilluns, 19 de gener del 2015

... I ARA ANEM A PUBLICITAT


Una tertúlia amb polítics a la televisió grega. Entra en directe una senyora que viu en carn pròpia el drama de la situació econòmica del seu país.

L'exposa, cruament, a partir de les seves conviccions religioses. És la desesperació, la indignació i la ràbia llençada als qui han propiciat la seva misèria i la de tantes persones com ella.

Els personatges es queden paralitzats, muts mentre la senyora parla.

Quan acaba el seu crit, el presentador, rodejat d'estaquirots, sense afegir ni una sola paraula sobre el que tots acaben de sentir, simplement, cínicament, dona entrada a la publicitat.



dissabte, 17 de gener del 2015

STEPHEN HAWKING, CIENTIFIC, AFECTAT PER LA ELA


"La Teoria del Tot" és una pel·lícula biogràfica d'aquest importantíssim físic que s'ha estrenat el divendres dia 16 de gener.

Els aspectes que es destaquen en la història són el seu gran nivell científic, la crueltat de la malaltia que se li va manifestar quan tenia 21 anys, la seva actitud crítica amb les religions i l'existència de de Déu i, sobretot, la influència de la seva primera dona en la seva supervivència i felicitat.

Pel que fa a l'aspecte artístic, els protagonistes ho fan molt bé. La transformació de l'actor que interpreta Hawking (Eddie Redmayne) és tal que creus que el que està darrere la càmera és el mateix Stephen. La actriu que fa de la seva primera dona (Felicity Jones) aconsegueix emocionar l'espectador amb la força amb què transmet l'amor i l'empenta que regala a Hawking.

Per a mi crec que, sense poder dir que és una gran pel·lícula, pèls valors comentats i altres que em deixo, val la pena recomanar-la.

Aquí teniu el tràiler:

dimecres, 7 de gener del 2015

EL PESSEBRE DELS OFICIS PERDUTS DE SANT GUIM DE LA PLANA


El 10 i 11 de gener es faran les dues últimes representacions d'aquest Pessebre dels Oficis Perduts de San Guim de la Plana, un petit poble a cinc minuts en cotxe de Guissona. Si podeu, aneu-hi. No us en penedireu.

Gràcies a la revista "Descobrir", vam saber d'aquest Pessebre i a partir dels comentaris que reprodueixo seguidament vam anar-hi el diumenge dia 3.

La descripció que es fa a aquesta revista m'ha semblat suficientment explícita i encertada com per no afegir-hi res més:

"Entrem en un món… màgic.

Recrea feines de tota la vida, que han anat desapareixent amb els nous temps. En aquest viatge al passat trobem l’escloper, el ceramista, el cisteller, el cadiraire, l’espardenyer, l’esmolet. Hi ha un mercat i l’hostal, unes dones que fan la bugada i una pagesa que tria ametlles. Passem per cal ferrer, on el foc està sempre encès. Veiem com arreglen botes de fusta, com fan cordes i com es treballa als telers. En un racó trien i remenen herbes remeieres. Quina olor! Tothom sembla estar enfeinat. Uns fan escombres, altres tallen farratge, a la premsa de l’oli tampoc baden. I ens topem amb un àngel i veiem el nen Jesús, acabat de néixer, a l’estable.



El recorregut és laberíntic, perquè Sant Guim ha conservat, gairebé intacta, una bona part del seu castell antic medieval. I això ha resultat ser un espai magnífic per fer-hi aquest pessebre. Resulta que entrem a dins de cases, travessem cuines, pugem i baixem escales, ens trobem a dins de cellers i de trulls d’oli centenaris, sortim al carrer, tornem a entrar a les corts del bestiar… un escenari antic, de veritat. Costa molt poc traslladar-se d’època! És una sort que, gràcies al Pessebre dels Oficis Perduts, puguem veure les entranyes més antigues d’aquest poble.


I el que més ens impressiona a tots són els actors. Estan totalment quiets, estàtics, no mouen ni una pestanya.‘Són de debò?’, diuen els nens. Doncs sí, són de debò. I tenen una paciència infinita que els fa estar com estàtues durant l’estona que dura cada sessió."

Els actors immòbils, les estances antiquíssimes del poble, l’excel•lent decoració, la llum tènue i màgica que il•lumina el pessebre, el silenci que hi ha durant el recorregut…, tot plegat ens fascina.

Cada representació passen per aquí set-cents visitants, però no ens sembla gens atabalador ni incòmode.


És un pessebre vivent encantador. Acaba el recorregut i la veritat és que hi tornaríem! Però ens atreu l’escalfor d’unes brases i una oloreta reconfortant. Abans de marxar del poble ens conviden a torrades, ben amanides amb oli de la terra. Si ja sortíem del pessebre amb un somriure a la cara, ara la sensació encara és més agradable!

-Representacions: 20, 21, 26, 27 i 28 de desembre de 2014. 3, 4, 10 i 11 de gener.
-Horaris: Cada dia una sessió a 2/4 de 7 de la tarda.
-Preus: 5 € (nens de 7 a 12 anys), 7 € (a partir de 13 anys) 6 € (grups de 20 persones) Podeu fer reserves per telèfon i online a la web del pessebre!"

Fotos baixades d'internet


dijous, 23 d’octubre del 2014

"LIBERTAT DE PENSAMIENTO" - J.L. SAMPEDRO - IMPRESCINDIBLE


Un any i mig després de la seva mort, el programa "Imprescindibles" de tve2 va oferir l'altre dia un documental excel·lent sobre José Luis Sampedro.

La seva dona, la seva filla i personalitats que el van conèixer parlen d'ell. També es recullen moments destacats de la seva vida i la seva manera de pensar explicats per ell mateix.

Economista, novel·lista, professor, acadèmic, assagista, activista... retrobar-lo una vegada més en aquest documental ha estat per a mi un veritable plaer.

Aquí el teniu:

dimarts, 14 d’octubre del 2014

"PHILOMENA"


Basada en una història real.

Dona irlandesa que 50 anys que després d'haver tingut un fill que li va ser robat per les monges de l’internat on la van “acollir” quan es va quedar prenyada d’un desconegut, decideix buscar-lo.

Un periodista l’ajuda en la recerca per tal d’escriure un llibre.

No desvetllaré el que va passar però si que la pel·lícula reflecteix els comportaments de les monges d’aquell internat que actuaven de manera semblant a les que fa un temps van sortir a la llum en el nostre país.

A més, és interessant veure les reaccions de la protagonista i del periodista davant dels esdeveniments que es van succeint.

Ben feta i molt ben interpretada.

Aquí teniu el tràiler:

dimarts, 16 de setembre del 2014

TONI COMÍN A BTV. UNA ENTREVISTA INTERESSANT.


Podem estar d'acord o no amb el que diu, en tot o en part, però Toni Comín ofereix en aquesta entrevista d'uns 27 minuts que va emetre BTV el passat dia 10 de setembre, el seu punt de vista sobre temes de gran interès. I ho fa parlant clar, amb arguments, amb humilitat i de manera amena i didàctica.

 Si us ve de gust veure'l, cliqueu aquí

dimarts, 13 d’agost del 2013

SANTS, SANTES, POLITEÍSME I GLOBALITZACIÓ


Ahir vaig penjar al meu blog mon-ra-mon un post sobre el temple romà dedicat al déu Mercuri que hi havia al cim del Puy de Dome, França, al que li vaig afegir alguns comentaris sobre el polteísme dels romans i els sants catòlics.

Casualment, avui, repassant els últims articles de l'Empar Moliner a l'ARA, he trobat aquest. El penjo per la coincidència,  perquè sóc un seguidor d'aquesta escriptora i perquè m'ha agradat l'article.

 Empar Moliner al diari ARA:

"DONCS MIRA, FILLA. Això de  tenir diversos sants i santes patrons de gremis sempre m'ha semblat una manera molt fina de ser politeista sense que es noti. Tenim sant Cristòfol, que és el sant que protegeix durant els viatges; santa Llúcia, la de les cosidores (i, per extensió, la santa de la vista), o sant Antoni Abad, que és el patró dels animals. Però el sant més famós, el que, de tota la vida, ha acceptat millor els rituals pagans, era fins fa poc sant Pancraç. La seva figura, fa uns anys, era als prestatges de moltes botigues, perquè "és el sant dels afligits per la pobresa, de la fortuna i dels jocs d'atzar". Es considerava, doncs, que sant Pancraç ajudava a tenir sort amb el negoci. En aquests prestatges d'aquestes botigues te l'hi trobaves costumitzat. Al dit, que apunta al cel, li posaven una moneda de vint-i-cinc pessetes, que era de les foradades. I, al costat, un gotet ple d'aigua amb julivert (el julivert és una herba que es veu que "ajuda" a cridar els diners). L'activitat pagana era tan estesa que fins i tot la recullen a la Wikipedia. 

Ara estem en crisi i a sobre no hi ha monedes foradades. Sant Pancraç, com tants de nosaltres, ha estat substituït. Al lloc on abans hi treballava sant Pancraç hi ha un altre treballador que fa la seva funció. És més brillant, és més eficaç, es mou més. No necessita julivert, ni cap moneda. Ara en tots aquells prestatges de les botigues on hi havia el sant Pancraç hi ha el gat daurat que mou la mà sense aturar-se mai, amunt i avall. Doncs això, filla, és la globalització."

Imatge: Internet

dissabte, 27 de juliol del 2013

PER L'HUMOR DE DÉU...


Publicat a "El País", avui dia 27 de juliol de 2013, dos dies després de l'accident ferroviari de Santiago de Compostela.