Etiquetes

divendres, 11 de maig de 2018

FILMOTECA DE CATALUNYA: FESTIVAL DE CINEMA TURC


Ahir, 10 de maig, es va projectar la pel·lícula SAKLI ("Secret") amb posterior col·loqui amb el seu director Selim Evci.

Es tracta d'un film molt ben resolt. Les imatges i els diàlegs flueixen de manera que l'espectador pot recrear-se en tots els detalls i pensar en el que acaba d'escoltar, gràcies a unes pauses naturals i assossegadores.

Els intèrprets estan magnífics i ficar-te en l'ambient familiar i social de l'Istanbul d'avui dia, impregnat de costums que a casa nostra eren del tot normals no fa tant de temps, fa d'aquesta pel·lícula un bell recurs per enriquir-nos culturalment.

El col·loqui amb el seu director va estar molt bé. El públic va fer preguntes molt encertades, sobretot, sobre les diferències en el tractament de la moral masculina i femenina. La gran importància que se li dóna a la virginitat, porta a que, segons Evei, a Istanbul és facin cada dia mil operacions de reconstrucció d'himen.

Es pot apreciar un cert paral·lelisme amb el que ha passat a casa nostra amb el boom immobiliari. Famílies que va pocs anys vivien amb molt poc han passat a tenir un nivell de vida elevat gràcies a l'especulació en la branca de la construcció (és el cas d'una de les famílies protagonistes).

També la doble moral i el masclisme: el pare de la família controla les seves filles joves perquè no perdin el seu "honor", tracte la seva dona amb un cert despotisme i té una prostituta mantinguda. No es considera un adúlter perquè aquesta prostituta és estrangera (una infidel) i a més la manté. Aquesta particular interpretació del que diu l'Alcorà al respecte el manté, segons ell, dintre de la més absoluta moral.

Sinopsi:

Un músic famós ha estat mantenint una relació secreta amb la filla d’un amic. El pare d’aquesta és d’ideologia conservadora i la porta regularment al ginecòleg per tal d’assegurar-se que encara és verge i, per tant, apta per al matrimoni. Però el conservadorisme no exclou la hipocresia: el pare de la noia també té els seus secrets.

Fitxa tècnica:

Direcció: Selim Evci
Interpretació: Ilhan Sesen, Settar Tanriögen, Türkü Turan, Pelin Akil, Ümit Çirak, Sehnaz Bölen Taftali, Bâlâ Atabek
Producció: Turquia
Any: 2015
Idioma original: turc
Versió: VOSC
Durada: 102'
Format: DCP

El tràiler:

dissabte, 28 d’abril de 2018

"EL LLIBERTÍ"


Teatre de primera. Un text intel·ligent, divertit, ben interpretat i amb una escenografia afinadíssima, proporcionen un temps en què el conjunt de qüestions que van sortint a l'escenari i el seu tractament activen les neurones dels espectadors.

La definició del concepte "moral" que ha d'incloure Diderot a la cèlebre "Enciclopèdia" mentre l'autor viu situacions variades i contradictòries que van de llibertat, llibertinatge, sexe, societat, etc., etc. és el fil que lliga l'obra. Una obra que recomano, sense pal·liatius.

Autor: Eric-Emmanuel Schmitt

Direcció:
Joan Lluís Bozzo

Repartiment:
Abel Folk
Àngels Gonyalons
Jan Forrellat
Annabel Totusaus
Elena Tarrats
Clara Moraleda

 

dimecres, 18 d’abril de 2018

"MUCHOS HIJOS, UN MONO Y UN CASTILLO"


Un documental que es veu com una molt bona pel·lícula d'argument sòlid i ben lligat i que també és una comèdia realista que fa que els somriures i les rialles siguin contínues mentre la veus. Una sorpresa molt agradable. Surts del cinema més que satisfet. No us la perdeu.

Sinopsi:
Julita, la mare, ha complert tots els seus somnis: tenir una família nombrosa, un mico i un castell, i ara sofreix els efectes de la crisi econòmica, sense diners per poder mantenir l'imponent immoble. Ella i la família afronten la situació...

Premis:
2017: Premis Goya: Millor documental
2017: Festival de Karlovy Vary: Millor documental
2017: Hamptons International Film Festival: Millor documental
2017: Premis Feroç: Nominada a Millor comèdia i documental
2018: Premis Platí: Nominada a millor documental

El tràiler:

dimecres, 28 de març de 2018

"THE PARTY"



Sinopsi
Janet (Kristin Scott Thomas) acaba de ser nomenada ministra del Govern britànic, i per això diversos amics es reuneixen en una festa per celebrar el seu nomenament. No obstant això, la celebració acabarà de la manera més inesperada.

Premis
2017: Festival de Berlín: Secció oficial llargmetratges a concurs
2017: British Independent Film Awards (BIFA): Millor actriu secundària (Clarkson)

Una peli en blanc i negre d'una durada més aviat curta, amb una interpretació més que bona, recull en l'escenari únic del pis de la nova ministra  aquesta celebració. Els personatges expliquen coses i reflexions desconcertants. La realitat en contrast amb les ideologies de cadascú. Política, feminisme, matrimoni, infidelitat, lesbianisme, materialisme, ciència i medicina alternativa, drogues, etc.

Els temes flueixen amb diàlegs carregats d'ironia, dubtes i certes dosis de cinisme i hipocresia.

Val la pena.

El tràiler:

dimarts, 20 de març de 2018

LUÍS ROJAS MARCOS, PSIQUIATRE


Reconegut mundialment com un gran psiquiatre i home de bé, molts el recordem, entre altres coses, pels fets de l'onze de setembre de 2001 a Nova York, on va estar a punt de perdre la vida quan es va enfonsar la primera torre bessona.

Va dirigir a Nova York la xarxa d'hospitals psiquiàtrics públics, dedicats a les persones més desfavorides de la ciutat. Va aconseguir que, per llei, totes les urgències hospitalàries de NYC tinguessin intèrprets perquè qualsevol pacient que no parles anglès, trobés un traductor que li permetés expressar-se en la seva llengua materna davant els metges.

L'altre dia TV3 va emetre el Programa "El divan" conduït per Sílvia Coppulo, on durant una llarga estona, Rojas Marcos va explicar tota la seva vida, incloses aficions, intimitats, etc. Recomano la seva visió repescant el programa a través d'internet. De moment, fins que no el retirin de TV3 a la carta, el veureu fent clic aquí.

Escoltar atentament Rojas, porodueix una sensació de pau i d'aproximació als seus coneixements, extraordinària. El seu to de veu, la seva expressió facial i corporal, la manera com escolta i respon, és un molt bon regal.

He trobat aquest vídeo de 2014, de només 13 minuts quan a Tv2 el van entrevistar amb motiu de la presentació d'un dels seus nombrosos llibres. És molt interessant. En aquest curt espai de temps envia un bon grapat d'idees i reflexions que valen la pena.


diumenge, 18 de març de 2018

"HACIA LA LUZ"


Contraposat al cinema d'acció, d'escenes trepidants o violentes, de crits i amenaces, hi ha pel·lícules, com aquesta, japonesa, que recull situacions de gran transcendència (la pèrdua progressiva de la vista) i ho emmarca en dotzenes de seqüències carregades de bellesa, sensibilitat, calma i emoció.

El protagonista, un fotògraf professional de vàlua es va quedant cec a poc a poc. Per a ell la llum, la imatge ho són gairebé tot.

Una noia que es dedica a la preparació de pel·lícules perquè puguin ser gaudides per invidents, coneix al fotògraf i a pesar de les diferències que en molts sentits hi ha entre les dues personalitats, s'inicia una relació sentimental molt especial, explicada a través d'imatges i paraules que arriben al cor.

És del 2017; està dirigida per Naomi Kawase i va ser premiada a Cannes 2017.

Aquí tenim el tràiler:

dissabte, 10 de març de 2018

"EL AUTOR"


Una altra bona peli vista als Cinemes Texas de Gràcia. 

Són gairebé dues hores que passen volant.

Personatges potents que desenvolupen una trama complexa però perfectament intel·ligible. Hi ha tensió i sorpreses. Un film interessant i rodó.

Sinopsi: Álvaro (Javier Gut iérrez) se separa de la seva dona, Amanda (María León), una exultant escriptora de bestsellers, i decideix afrontar el seu somni: escriure una gran novel·la. Però és incapaç; no té talent ni imaginació... Guiat pel seu professor d'escriptura (Antonio de la Torre), indaga en els pilars de la novel·la, fins que un dia descobreix que la ficció s'escriu amb la realitat. Álvaro comença a manipular als seus veïns i amistats per crear una història, una història real que supera a la ficció.... Adaptació de "El mòbil", primera novel·la de Javier Cercas, publicada en 1987.

- Premis Goya 2017: Millor actor (Javier Gutiérrez) i millor actriu secundària(Adelfa Calvo). Festival de Toronto 2017: Premi Fipresci.

El tràiler:

dilluns, 5 de març de 2018

GLENN MILLER ORCHESTRA


Ahir, diumenge, 4 de març, al Teatre Tívoli de Barcelona aquesta big band de Nova York que porta el nom del mític Glenn Miller, va oferir un concert extraordinari. Músics virtuosos i un director amb ofici, van fer vibrar al públic amb els clàssics títols de Miller.

Dos cantants van acompanyar l'orquestra amb gran encert. Goodman, Porter, Amstrong, Sinatra, entre altres i fins i tot Thaikosky van sonar magníficament.

Una vetllada sensacional.

Aquest és un vídeo promocional d'aquesta big band:

dimecres, 28 de febrer de 2018

"CAMINAR BARCELONA" DE PATRÍCIA GABANCHO



"21 passejades per aprendre a mirar i descobrir la ciutat. L’art de caminar.
Patrícia Gabancho és una gran coneixedora de Barcelona gràcies a les seves llargues passejades a peu per la ciutat. D’aquests recorreguts diaris n’ha extret una filosofia de la caminada urbana: com encarar-la, què s’ha de mirar, com trobar una ruta, com s’estructura una ciutat i quines preguntes ens genera el fet de caminar per un espai que coneixem però a vegades no reconeixem. A mesura que caminem, aprenem. De la ciutat i de nosaltres mateixos. Caminar Barcelona és la combinació perfecta de reflexions sobre l’art de caminar i la descripció de 21 passejades per alguns dels indrets menys obvis de la ciutat de Barcelona."

Aquesta és la ressenya d'aquest llibre de Patrícia Gabancho, que va morir fa poc.
De les 21 passejades, n'he fet només una (Horta-Guinardó), però segur que en farem un bon grapat més. Cada caminada recull l'essència del barri, els seus racons més destacables des de punts de vista tan diferents com l'històric, l'artístic, el social, el polític. Les paraules estan molt escollides per tal que en poques ratlles ens arribi el que l'autora vol transmetre'ns de cada indret que trepitgem.


dimarts, 20 de febrer de 2018

VALUÓS MISSATGE DE MARZO, EL PESCADOR DE COCHAYUYO

*El cochayuyo és una alga

Un amic me l'ha enviat per w.app. Les paraules d'aquest home senzill les hem sentit dotzenes de vegades; la majoria, però, de persones ben peixades o de predicadors que es guanyen la vida repetint bonics principis que no es corresponen amb la seva realitat vital.

La gràcia, doncs, és escoltar de llavis d'un pescador que tothom qualificarà de "pobre" un missatge ple d'humanitat que farà que en acabar d'escoltar-lo, la majoria el qualifiqui de un home ple de riquesa, però de riquesa autèntica.