Etiquetes

dimecres, 18 d’abril de 2018

"MUCHOS HIJOS, UN MONO Y UN CASTILLO"


Un documental que es veu com una molt bona pel·lícula d'argument sòlid i ben lligat i que també és una comèdia realista que fa que els somriures i les rialles siguin contínues mentre la veus. Una sorpresa molt agradable. Surts del cinema més que satisfet. No us la perdeu.

Sinopsi:
Julita, la mare, ha complert tots els seus somnis: tenir una família nombrosa, un mico i un castell, i ara sofreix els efectes de la crisi econòmica, sense diners per poder mantenir l'imponent immoble. Ella i la família afronten la situació...

Premis:
2017: Premis Goya: Millor documental
2017: Festival de Karlovy Vary: Millor documental
2017: Hamptons International Film Festival: Millor documental
2017: Premis Feroç: Nominada a Millor comèdia i documental
2018: Premis Platí: Nominada a millor documental

El tràiler:

dimecres, 28 de març de 2018

"THE PARTY"



Sinopsi
Janet (Kristin Scott Thomas) acaba de ser nomenada ministra del Govern britànic, i per això diversos amics es reuneixen en una festa per celebrar el seu nomenament. No obstant això, la celebració acabarà de la manera més inesperada.

Premis
2017: Festival de Berlín: Secció oficial llargmetratges a concurs
2017: British Independent Film Awards (BIFA): Millor actriu secundària (Clarkson)

Una peli en blanc i negre d'una durada més aviat curta, amb una interpretació més que bona, recull en l'escenari únic del pis de la nova ministra  aquesta celebració. Els personatges expliquen coses i reflexions desconcertants. La realitat en contrast amb les ideologies de cadascú. Política, feminisme, matrimoni, infidelitat, lesbianisme, materialisme, ciència i medicina alternativa, drogues, etc.

Els temes flueixen amb diàlegs carregats d'ironia, dubtes i certes dosis de cinisme i hipocresia.

Val la pena.

El tràiler:

dimarts, 20 de març de 2018

LUÍS ROJAS MARCOS, PSIQUIATRE


Reconegut mundialment com un gran psiquiatre i home de bé, molts el recordem, entre altres coses, pels fets de l'onze de setembre de 2001 a Nova York, on va estar a punt de perdre la vida quan es va enfonsar la primera torre bessona.

Va dirigir a Nova York la xarxa d'hospitals psiquiàtrics públics, dedicats a les persones més desfavorides de la ciutat. Va aconseguir que, per llei, totes les urgències hospitalàries de NYC tinguessin intèrprets perquè qualsevol pacient que no parles anglès, trobés un traductor que li permetés expressar-se en la seva llengua materna davant els metges.

L'altre dia TV3 va emetre el Programa "El divan" conduït per Sílvia Coppulo, on durant una llarga estona, Rojas Marcos va explicar tota la seva vida, incloses aficions, intimitats, etc. Recomano la seva visió repescant el programa a través d'internet. De moment, fins que no el retirin de TV3 a la carta, el veureu fent clic aquí.

Escoltar atentament Rojas, porodueix una sensació de pau i d'aproximació als seus coneixements, extraordinària. El seu to de veu, la seva expressió facial i corporal, la manera com escolta i respon, és un molt bon regal.

He trobat aquest vídeo de 2014, de només 13 minuts quan a Tv2 el van entrevistar amb motiu de la presentació d'un dels seus nombrosos llibres. És molt interessant. En aquest curt espai de temps envia un bon grapat d'idees i reflexions que valen la pena.


diumenge, 18 de març de 2018

"HACIA LA LUZ"


Contraposat al cinema d'acció, d'escenes trepidants o violentes, de crits i amenaces, hi ha pel·lícules, com aquesta, japonesa, que recull situacions de gran transcendència (la pèrdua progressiva de la vista) i ho emmarca en dotzenes de seqüències carregades de bellesa, sensibilitat, calma i emoció.

El protagonista, un fotògraf professional de vàlua es va quedant cec a poc a poc. Per a ell la llum, la imatge ho són gairebé tot.

Una noia que es dedica a la preparació de pel·lícules perquè puguin ser gaudides per invidents, coneix al fotògraf i a pesar de les diferències que en molts sentits hi ha entre les dues personalitats, s'inicia una relació sentimental molt especial, explicada a través d'imatges i paraules que arriben al cor.

És del 2017; està dirigida per Naomi Kawase i va ser premiada a Cannes 2017.

Aquí tenim el tràiler:

dissabte, 10 de març de 2018

"EL AUTOR"


Una altra bona peli vista als Cinemes Texas de Gràcia. 

Són gairebé dues hores que passen volant.

Personatges potents que desenvolupen una trama complexa però perfectament intel·ligible. Hi ha tensió i sorpreses. Un film interessant i rodó.

Sinopsi: Álvaro (Javier Gut iérrez) se separa de la seva dona, Amanda (María León), una exultant escriptora de bestsellers, i decideix afrontar el seu somni: escriure una gran novel·la. Però és incapaç; no té talent ni imaginació... Guiat pel seu professor d'escriptura (Antonio de la Torre), indaga en els pilars de la novel·la, fins que un dia descobreix que la ficció s'escriu amb la realitat. Álvaro comença a manipular als seus veïns i amistats per crear una història, una història real que supera a la ficció.... Adaptació de "El mòbil", primera novel·la de Javier Cercas, publicada en 1987.

- Premis Goya 2017: Millor actor (Javier Gutiérrez) i millor actriu secundària(Adelfa Calvo). Festival de Toronto 2017: Premi Fipresci.

El tràiler:

dilluns, 5 de març de 2018

GLENN MILLER ORCHESTRA


Ahir, diumenge, 4 de març, al Teatre Tívoli de Barcelona aquesta big band de Nova York que porta el nom del mític Glenn Miller, va oferir un concert extraordinari. Músics virtuosos i un director amb ofici, van fer vibrar al públic amb els clàssics títols de Miller.

Dos cantants van acompanyar l'orquestra amb gran encert. Goodman, Porter, Amstrong, Sinatra, entre altres i fins i tot Thaikosky van sonar magníficament.

Una vetllada sensacional.

Aquest és un vídeo promocional d'aquesta big band:

dimecres, 28 de febrer de 2018

"CAMINAR BARCELONA" DE PATRÍCIA GABANCHO



"21 passejades per aprendre a mirar i descobrir la ciutat. L’art de caminar.
Patrícia Gabancho és una gran coneixedora de Barcelona gràcies a les seves llargues passejades a peu per la ciutat. D’aquests recorreguts diaris n’ha extret una filosofia de la caminada urbana: com encarar-la, què s’ha de mirar, com trobar una ruta, com s’estructura una ciutat i quines preguntes ens genera el fet de caminar per un espai que coneixem però a vegades no reconeixem. A mesura que caminem, aprenem. De la ciutat i de nosaltres mateixos. Caminar Barcelona és la combinació perfecta de reflexions sobre l’art de caminar i la descripció de 21 passejades per alguns dels indrets menys obvis de la ciutat de Barcelona."

Aquesta és la ressenya d'aquest llibre de Patrícia Gabancho, que va morir fa poc.
De les 21 passejades, n'he fet només una (Horta-Guinardó), però segur que en farem un bon grapat més. Cada caminada recull l'essència del barri, els seus racons més destacables des de punts de vista tan diferents com l'històric, l'artístic, el social, el polític. Les paraules estan molt escollides per tal que en poques ratlles ens arribi el que l'autora vol transmetre'ns de cada indret que trepitgem.


dimarts, 20 de febrer de 2018

VALUÓS MISSATGE DE MARZO, EL PESCADOR DE COCHAYUYO

*El cochayuyo és una alga

Un amic me l'ha enviat per w.app. Les paraules d'aquest home senzill les hem sentit dotzenes de vegades; la majoria, però, de persones ben peixades o de predicadors que es guanyen la vida repetint bonics principis que no es corresponen amb la seva realitat vital.

La gràcia, doncs, és escoltar de llavis d'un pescador que tothom qualificarà de "pobre" un missatge ple d'humanitat que farà que en acabar d'escoltar-lo, la majoria el qualifiqui de un home ple de riquesa, però de riquesa autèntica.

diumenge, 11 de febrer de 2018

25 PÍNDOLES "CASALDÀLIGA"


Ahir, al "Mon-ra-mon" vaig penjar un text de Berta Camprubí sobre Pere Casaldàliga, publicat a "El Periódico". Avui, a l'"Ara" he trobat aquest recull de 25 fragments de les seves reflexions més interessants que constitueixen un conjunt de 25 aforismes dignes d'aquest home excepcional.

Una espècie de càpsules o píndoles per la ment i l'esperit, que tenen uns benefactors efectes secundaris un cop ben digerides.

Són aquestes:


“Si no hi ha causes grans la vida no té sentit”

“La paraula radicalitat prové d’arrel, i jo, com més va, sento amb més força les meves arrels”

“El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural”

“El consumisme està consumint les persones”

“Un poble només és lliure quan és independent, autònom, sobirà”

“El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria”

“El gran atemptat diari és la fam al món”

“La major part de la humanitat, avui dia, sobreviu en comptes de viure”.

“On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia”

“Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió”

“El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè sóc més. Quan més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys”

“Els valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen”

“En amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat”

“L’expressió “no violència” no ha de ser sinònim de passivitat”

“Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç, però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté”

“La causa indígena m’ha fet més català. Les tribus prohibides m’han ajudat a retrobar la meva sempre maltractada tribu”

“Només aquell qui s’aventura es pot equivocar”

“Em sembla que la vellesa és una espècie de sagrament. Tot i que perds oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no els sorolls… I compares, saps relativitzar més. A la llum de la mort, la vida adquireix un pes específic, més definitiu"

“La lluita per la terra ha estat la lluita llatinoamericana. Tota acumulació suposa exclusió”

“Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida”

“No acceptem la fatalitat del sistema capitalista neoliberal que ens imposen, que redueix la vida a un mercat"

“La ciència, la tècnica, el progrés només són dignes del nostre pensament i les nostres mans si ens humanitzen més”

“La tasca primordial i comuna d’humanitzar la humanitat es fa practicant la proximitat”.

“No n'hi ha prou amb ser creient, també s'ha de ser creïble"

“Al final del camí em diran: ¿Has viscut? ¿has estimat? I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms”

dimarts, 30 de gener de 2018

"LUMIÈRE! COMENÇA L'AVENTURA"


Es tracta d'un extraordinari documental que recull 108 pel·lícules de 50 segons cada una, filmades entre 1895 i 1905 per Lumière i els seus operadors.

L'any 1895 els germans Lumière van inventar el cinematògraf i van dirigir unes de les primeres pel·lícules de la història del cinema. Aquestes 108 del documental, una petita part de les que van sortir de les mans de Lumière i el seu equip, han estat restaurades i recopilades per temes.

El resultat és brillant. A més de poder apreciar la sorprenent tecnologia d'aquelles primeres càmeres, les imatges filmades amb un enorme sentit estètic ens porten per França i la resta del món recollint escenes quotidianes d'aquella època. París, Lió, Marsella, Barcelona, Venècia, El Caire, Vietnam, Japó, etc., etc. Les explicacions en off del director i una música fantàstica complementen aquestes escenes històriques que deixen admirats als espectadors.

 El tràiler

: