No he llegit encara el llibre de Martín Caparrós "El Hambre", per alguns el millor llibre de 2015 fins ara.
El que he escoltat és l'autor, entrevistat per Xavier Graset al programa L'Oracle de Catalunya Ràdio i això només m'ha animat a penjar aquest post.
El que gairebé tot Occident té assumit com una repetitiva cantinel·la ("cada dia moren de fam al món 25.000 persones") - per cert més que en qualsevol guerra o calamitat natural de qualsevol època - és la més gran de les injustícies, sobretot perquè al món hi ha aliments per a tothom, però mentre uns llencem tones de bon menjar a les escombraries i necessitem aprimar-nos tot fent règim, footing, running o gilipolling, altres moren d'inanició.
Gairebé el fet ni ens immuta. Bé, durant uns instants diem allò de què no pot ser, que s'hauria de fer alguna cosa. Segons després cada un anem a el nostre, llevat d'algunes persones que lluiten per aconseguir canvis substancials en les relacions entre països riscs i països pobres i altres que col·laboren en la recollida d'aquests excedents de menjar i organitzen el seu repartiment entre els que ho necessiten.
Pel que s'escolta en el programa, el llibre toca el tema d'una manera diferent per conscienciar més i més a la gent.
Si el voleu escoltar, cliqueu aquí
