LA NOSTRA MINÚSCULA PILOTA BLAVA

Sovint és bo allunyar-se del que ens té aclaparats. Posar-hi distància pot ajudar-nos a veure les coses des d'una perspectiva diferent que ens ajudi a comprendre millor les coses.

Carl Sagan va fer, des del Voyager, l'any 1990 una foto del nostre planeta des de 6.000 milions de quilòmetres. A la vista d'aquella imatge va escriure unes paraules força impactants que estan recollides en aquest vídeo.

Val la pena veure'l i pensar i relativitzar gairebé totes les coses.

MILIONS DE FLORS AL DESERT D'ATACAMA

Poc abans de veure per televisió aquest impactant espectacle, vaig seguir un reportatge sobre el desert d'Atacama, a Xile. El desert, segons els experts, més àrid del món. 

Les imatges d'aquest desert em van semblar, com les de qualsevol altre gran desert, impressionants. Quan les veig no puc deixar de recordar les hores que vaig passar al Sàhara, caminant per les dunes, quan el sol s'estava amagant, durant un inoblidable viatge al Marroc.

Sorra, silenci, immensitat, absència de vegetació en centenars de kilòmetres quadrats. 

Possiblement ni la imaginació més agosarada arriba a plantejar-se que les flors, milions de flors, poden, un dia cobrir un desert. I això és el que ha passat al d'Atacama. Un fenomen que sembla que es produeix cada set o vuit anys en funció de determinats paràmetres climatològics. Les llavors d'aquestes flors resten latents en aquest període tan llarg de temps fins que es desencadena la pluja que les fa esclatar.

Sorprenent la natura; com sempre.

Fotos baixades d'Internet.

SAMSARA

Aquest post el vaig publicar fa uns dies al "Mon-ra-mon", però per una qüestió de coherència de continguts també el vull tenir en aquest "Troballes".

Quan vaig acabar de veure al cinema el gran documental SAMSARA les emocions i les reflexions provocades per aquest extraordinari film van ser molt intenses.

Són imatges d'alta definició acompanyades pel so més adient en cada cas (música o so ambient) sense una sola paraula ni rètol. Filmat durant cinc anys en uns cent llocs diferents de vint-i-cinc països de cinc continents. Els seus autors són Ron Fricke i Mark Magidson.

Samsara en sánscrit significa 'món' o 'existència cíclica'. Fricke ens avança que el film aprofundeix en la relació de la humanitat amb l'eternitat i així és.

Combinar impactants imatges de la naturalesa verge (volcans, deserts, altes muntanyes, cascades...) amb altres també molt impactants relacionades amb l'activitat humana, ja sigui dintre de fàbriques, al camp, a les presons, practicant rituals religiosos, patint, gaudint... provoca que la nostra ment faci constants connexions i al final tinguis la impressió que has fet un gran i singular viatge a través dels diversos mons d'aquest món. Un viatge que mai podrem fer en persona i que gràcies a aquests artistes de la càmera i de la sensibilitat el podem experimentar gairebé com si l'haguéssim fet.

No us la perdeu. Aquí teniu el tràiler oficial i un clip de 12 minuts:

 

L'UNIVERS A LA VISTA I CADA DIA

APOD és l’acrònim d’Astronomy Picture Of the Day, el lloc web de la NASA que ofereix, cada dia, una imatge astronòmica comentada. APOD·cat n'és la versió oficial en català.

Aquest és l'enllaç. Si us meravella l'Univers, guardeu-lo. Consulteu-lo, si voleu cada dia. Una fotografia espectacular amb la corresponent explicació us deixarà sovint bocabadats. 

També estan a la vostra disposició tota la col·lecció de fotografies que s'han publicat des de la creació de la web.

http://www.apod.cat/

Aquí teniu, com exemple, la foto i la informació corresponent a un dia qualsevol (11-07-2017)

Crèdit & Copyright: Mike O’Day

Vet aquí la bola d’estrelles més gran de la nostra galàxia.
Omega Centauri conté uns 10 milions d’estrelles —moltes de les quals més antigues que el Sol— agrupades en un volum de tan sols 150 anys llum de diàmetre. És el cúmul més gran i més brillant dels aproximadament 200 cúmuls globulars coneguts que vaguen per l’halo de la Via Làctia. La majoria de cúmuls globulars estan formats per estrelles amb les mateixes edat i composició, però l’enigmàtic Omega Cen conté poblacions estel·lars diverses amb una àmplia varietat d’edats i abundàncies químiques. De fet, Omega Cen podria ser el nucli romanent d’una petita galàxia fusionada amb la Via Làctia.
La imatge mostra tantes estrelles perquè s’han combinat diferents fotografies amb tècniques d’alt rang dinàmic. Omega Centauri, també conegut com a NGC 5139, es troba a uns 15.000 anys llum a la constel·lació meridional del Centaure.

ERRORS CATASTRÒFICS

Potser ho havia sentit i no ho recordava i per això en sentir-ho l'altre dia per la ràdio em va impactar:

A finals dels anys cinquanta, el govern xinès de Mao Zedong va ordenar exterminar els pardals, basant-se en el que, segons els seus estudis cada pardal es menjava 4,5 quilos de gra a l'any. Per tant un milió de pardals consumien el que menjaven 60.000 persones. 

Doncs, res, a matar pardals amb tots els mitjans possibles. El resultat va ser catastròfic. Es va trencar la cadena tròfica i els insectes es van deslliurar del seu depredador més important, els ocells, cosa que va provocar un creixement espectacular d'insectes de tota mena, entre ells les llagostes que van arrasar les collites del país provocant una situació de misèria i fam que va destruir la vida de milers i milers de xinesos.

Els "experts" que van decidir allò no van tenir en compte que els pardals mengen molt de gra, però encara mengen més insectes. Avui dia, els pardals a la Xina són una espècie protegida.

UNA LLAR DE 4.000 MILIONS D'ANYS...

Una Llar de 4.000 milions d'anys que els éssers humans versió "sapiens" ocupem des de fa només 200 mil anys....

"Home" és un gran documental que es va estrenar l'any 2009 simultàniament a cinemes de tot el món i a la xarxa.

Per TV també s'ha vist en algunes cadenes des de llavors.

És bo remirar-lo de tant en tant. Parla de casa nostra. Del nostre planeta on, després de nosaltres hauran de viure els nostres descendents.

Sobre el que li hem fet en aquests últims 200.000 anys i com podem corregir alguns dels desastres infringits tracta aquest extraordinari film de dues hores de durada amb unes imatges espectaculars.

L'aire, l'aigua, els aliments, la energia, la salut, la distribució dels recursos i la seva utilització, etc., etc. Tot el que és realment transcendent per la qualitat i sobretot per la continuïtat de la vida.

Aquí el teniu:

FASCINACIÓ PELS OCELLS - "TOCATS DE L'ALA"

Sense ser, ni de bon troç, especialista en ocells, el que si puc dir que des de sempre m'ha fascinat el seu món, que he anat descobrint, sobretot, en els nombrosos documentals que s'han fet i es fan sobre aquests éssers fràgils i de cervell petit, però amb unes facultats per sobreviure espectaculars.

La gran quantitat d'espècies que hi ha i les seves diverses maneres d'actuar en el medi ambient , m'han impressionat gairebé en tots els casos. Des del més petit pardal fins a l'àguila de més envergadura.

Ara, al canal 33, hi ha un programa que m'ha semblat boníssim tant per a petits com per a grans. Didàctic, amb una alta qualitat fotogràfica i a més molt entretingut.

Aquí teniu un dels capítols. El corresponent a l'emissió d'avui mateix.

"AIGÜES TRANQUIL-LES": una joia "Made in Japan"

El Texas de Gràcia està projectant aquests dies una pel·lícula japonesa molt recomanable per aquells que els agradi el cine de contrastos, de grans i colpidors paisatges, de primers plans amb rostres expressius i poques paraules; les justes.

L'estructura que aguanta el film és la personalitat dels protagonistes i les seves històries.

L'illa japonesa on passa rep tota la força de la natura, que en determinats moments converteix el mar que té uns bellíssims fons de coral, amb atemoridores muntanyes d’aigua desfermada. 

Els seus habitants estimen la seva illa i estimen, gaudeixen i respecten la natura i les seves manifestacions. 

Els moments de joia i de tristesa estan presentats de manera molt emotiva.

L’atracció dels dos adolescents protagonistes té moments d’una gran bellesa i, quan arriba el moment de la malaltia i la mort de la mare de la noia, d'una emoció intensa i sorprenent.

Aquí teniu el tràiler:

BEBÈS DEL MÓN: L'ESSÈNCIA UNIVERSAL DE L'ÈSSER HUMÀ

Fa uns dies vaig tenir la sort de veure a TV3/canal 33 aquest documental. Per somriure, per pensar, per sorprendre, per confirmar que, quan encara tot està per aprendre i només hi ha l'essència, tots som iguals per diferent que sigui el color de la pell, la forma dels ulls o fins i tot el lloc on naixem.

El documental segueix, des del seu naixement, el primer any de la vida de quatre nens nascuts a Namíbia, Mongòlia, el Japó i els Estats Units.

"Bebès" està dirigida per Thomas Balmès i en 2010 va ser considerat el millor documental segons l'Associació de Crítics de Las Vegas.

Aquí teniu el tràiler, que encara que només és un petit tast, és un bon resum de tota la pel.lícula.

ESCALADA A SANT FELIU DE GUÍXOLS

L'escalada és una activitat que sempre m'ha semblat molt arriscada i quan a la muntanya he trobat escaladors penjats de parets verticals o atacant un cim, la meva actitud ha estat d'admiració però força vegades també he jutjat el que estava veient de temerari; potser perquè des de sempre m'he sentit absolutament incapaç de fer-ho.

Aquest diumenge, a Sant Feliu de Guíxols, mentre gaudia de les sensacionals panoràmiques que presenta el camí de ronda que va des d'aquesta població a la platja de Sant Pol de S'Agaró, he vist dotzenes d'escaladors que per una "via ferrata", espectacular, circulaven penjats pels penya-segats. 

Aturat veient les seves evolucions, he gaudit d'un preciós espectacle.

Quan els escaladors arribaven al seu destí, cansats, tenien tots un semblant de gran satisfacció.

Entre els vídeos que hi ha a You Tube, he triat aquest com a mostra:

STEPHEN HAWKING, CIENTIFIC, AFECTAT PER LA ELA

"La Teoria del Tot" és una pel·lícula biogràfica d'aquest importantíssim físic que s'ha estrenat el divendres dia 16 de gener.

Els aspectes que es destaquen en la història són el seu gran nivell científic, la crueltat de la malaltia que se li va manifestar quan tenia 21 anys, la seva actitud crítica amb les religions i l'existència de de Déu i, sobretot, la influència de la seva primera dona en la seva supervivència i felicitat.

Pel que fa a l'aspecte artístic, els protagonistes ho fan molt bé. La transformació de l'actor que interpreta Hawking (Eddie Redmayne) és tal que creus que el que està darrere la càmera és el mateix Stephen. La actriu que fa de la seva primera dona (Felicity Jones) aconsegueix emocionar l'espectador amb la força amb què transmet l'amor i l'empenta que regala a Hawking.

Per a mi crec que, sense poder dir que és una gran pel·lícula, pèls valors comentats i altres que em deixo, val la pena recomanar-la.

Aquí teniu el tràiler:

"GÈNESI" - SEBASTIAO SALGADO

Al Caixa Fòrum de Barcelona i fins al dia 8 de febrer de 2015 es pot veure aquesta extraordinària exposició de fotografies de gran format que ofereixen paratges i societats lliures dels aspectes negatius de la modernitat.

En un blanc i negre impecable, com sempre, Salgado aconsegueix que les seves imatges quedin gravades en les nostres retines i en el nostre cervell.

Les parts del nostre planeta que es poden qualificar de verges, impressionen i ens fan pensar que són veritables reserves de vida que tenim el deure de preservar.

No us la perdeu.

Per ampliar detalls, cliqueu aquí

Si voleu veure un recull de les fotos d'aquesta exposició, cliqueu aquí

Foto baixada d'internet

AINHOA ARTETA PUJA AMB EDURNE PASABAN AL MONTE AITXURI

"Cumbres", programa de tve2, presenta cada setmana a Edurne Pasaban, l'alpinista basca que ha pujat els 14 pics més alts del món, acompanyant un personatge popular al cim d'una muntanya.

Per mi l'interès del programa rau tant en el contingut paisatgístic i relacionat amb el tema muntanya, com amb descobrir com és el convidat en un entorn que res té a veure amb l'activitat per la qual és conegut.

Ainhoa Arteta, és una soprano magnífica, que he tingut el gust d'escoltar fa un temps a l'Auditori de Barcelona. La seva personalitat sobre l'escenari és captivadora i en veure-la parlant amb l'Edurne de temes relacionats amb la seva vida i la seva manera de pensar, et trobes amb una Ainhoa que, naturalment, es fa molt més propera.

La seva simpatia i el bon rotllo que tenen les dues protagonistes evolucionant en un entorn natural preciós, fan de molt bon veure aquest documental.

Si voleu veure el documental cliqueu aquí

OUR LIVING PLANET: Alta definició.

Aquest vídeo de la BBC en HD és dels que val la pena. Totes les imatges, d'una qualitat extraordinària, permeten gaudir de detalls i panoràmiques impressionants.

A tota pantalla i amb els altaveus connectats, si us plau.

PROGRAMA "CUMBRES"

TV2 ha estat emitint setmanalment aquest programa que ja s'havia produït per la TV de Catalunya amb un altre títol i altres protagonistes.

Es tracta d'una sèrie de documentals que protagonitza la destacada escaladora Edurne Pasabán que guia i acompanya un personatge popular a pujar el cim d'una muntanya.

L'atractiu de tot plegat és, d'una banda, el paisatgístic i conèixer les característiques de la ruta i la seva dificultat, i de l'altre descobrir aspectes personals inèdits dels convidats.

A través d'internet es poden veure tots i cada un dels programes emesos. Com a mostra, si cliqueu aquí, veureu el de Maria Casado, una de les més conegudes presentadores de la televisió actual.

Imatge obtinguda de la web de "Cumbres"

ESPECTACLE NATURAL EN ALTA DEFINICIÓ

National Geographic és, entre altres coses, un referent en el món de la fotografia de la naturalesa.

Ara amb els avenços tecnològics, la seva producció de vídeos en alta definició son dignes de veure.

 Aquest que penjo avui sobre un àguila i un esquirol és un dels més espectaculars que recordo haver vist últimament.

 Durant tres minuts i mig, és impossible apartar un segon els ulls de la pantalla. L' escena, "cruament" natural, és d'una gran bellesa i a més té un final amable.

 Quan s'acaba, també es inevitable pensar en la gran professionalitat dels autors del vídeo i de la qualitat impressionant dels seus equips de filmació.