"ITIMAD", DANSA, MÚSICA I POESIA

Un espectacle vibrant que arriba a movilitzar totes les fibres sensibles de l'espectador. Entre els actes programats dintre la XXIV Setmana Cultural "Gràcia amn el Pròxim Orient i l'Iraq" es va representar a l'escenari de la Sala d'Actes del Centre Cícic La Sedeta aquesta obra, per part de la Companyia Un Sol Traç & Nur Camerata.

Un espectacle que ofereix danses i músiques d' Orient i d'Occident, que es fonen per reconstruir la vida i obra de la que va ser reina de Sevilla, Ishviliyya, Itimad en Al Andalús, esposa del poeta rei Al Mutammid. Itimad, musulmana,  va viure al marge dels tòpics de la seva posició i de la seva època: va ser reina i bogadera, poetessa, mecenes, humil, lleial i rebel.

Al Andalus es presenta com el que va ser; bresol de ciència, tolerància, poesia, bellesa i interculturalitat.

Sensacionals tots els integrants: Pedro Berruezo (veu, guitarra, mandolina argelina, arxillaüt i percussions); les tres ballarines, extraordinàries en tot: moviments, expressivitat i coordinació: Virginia Joëlle, Dori Bermúdez i Rut Rigat. Maia Kanaan (veu, viola i percussions) i Jordi Ortega (violoncel).

Si algun dia la veieu programada, on sigui, no us la perdeu.

 

"PERRA DE NADIE" - DANSA - MARTA CARRASCO

L'extraordinària ballarina Marta Carrasco s'està acomiadant dels escenaris amb aquesta obra que va presentar al Grec d'aquest any. Actua a La Seca-Espai Brossa fins al pròxim dia 3 de desembre.

Es tracta d'un espectacle on ella sola es transforma durant l'hora que dura per mostrar a l'espectador figures, moviments, expressions, sensacions i sentiments. Tot amb una estètica fantàstica.

Reprodueixo la crítica de Francesc Massip, que recull amb molt més detall el que representa aquesta obra i la seva autora i actora:

"Si amb Perra de nadie Marta Carrasco s'acomiada de l'escenari, com ha manifestat, no podem més que lamentar-ho, perquè, novament, és un asteroide fulgurant que ratlla la foscor i l'emplena de llum. Una vegada més, Carrasco ens ofereix un espectacle amb l'elevat nivell d'exigència, qualitat artística i profunditat humana amb què ens ha mantingut amatents a cada nova creació seva durant els últims 20 anys. La fonda expressivitat del seu cos en moviment, amb aquella mirada que claufica el qui la rep, i aquella gestualitat retallada que crea nous espais en la imaginació de l'espectador, converteixen Perra de nadie en un trànsit cap a l'abís d'un mateix, allà on resideixen les aigües somes de la nostra personalitat més inefable, que sovint evitem de remoure per por a l'esglai. La ballarina no dubta en submergir-s'hi, en una nova proposta d'un coratge i una força estremidors. Com sempre, amb deliberades picades d'ullet al món de les arts plàstiques: el cos apedaçat, el collaret i el mirinyac ens aboquen al complex univers de Frida Kalho; per després exhibir la daurada elegància de Vermeer, l'argent estriat dels futuristes, el rostre embenat de René Magritte, o els ídols estilitzats d'Alberto Giacometti engalanats amb les cintes virolades d'una ritualitat atàvica. Músiques, com sempre, molt ben triades i expressives -deliciosa 'Gracias a la vida' d'Albert Pla- i aquell moviment incandescent que tot ho il·lumina. I una escena final corprenedora quan la gossa s'aboca a la menjadora i transforma el contingut en la seva nova pell. Però sobreposant-se al fang groc de la Parca, espeteguen els ulls en un fit a fit que inquireix i remou. Colossal!"

En aquest clip d'una mica més de tres minutrs trobareu un tast de "Perra de Nadie":

"LLUMS" A MANRESA

Aquest passat cap de setmana s'ha celebrat a Manresa dintre del Programa de la tradicional Festa de la Llum un seguit d'activitats i mostres artístiques que han pogut gaudir els manresans i molta altra gent vinguda de fora.

Si voleu conèixer tots els detalls d'aquesta celebració, cliqueu aquí

L'espectacle que es va representar al vestíbul de l'Edifici de l'Ajuntament dissabte a la nit, va sorprendre i agradar a tothom que el va contemplar. Fins i tot va resultar destacat a la primera pàgina del Regió 7 de diumenge: clik

Entre els efectes digitals de pintura i de focs artificials i la música, les dues ballarines (Marta Angelet i Maria Ribera) evolucionaven i els seus moviments sincronitzats dibuixaven espectaculars formes i colors a la pantalla que tenien darrere seu. Tot dirigit i creat per  Shadi el- Hajj i els seus artístics programes informàtics.

DANSA, UNA EXPERIÈNCIA POLIFACÈTICA

Ahir, 15 d'octubre de 2015, al Centre Cívic Barceloneta, Marta Angelet i Adela Lozano, van oferir una molt bona actuació, on, una vegada més, els assistents vam poder veure l'expressivitat dels cossos de les ballarines construint escultures dinàmiques, acompanyades del so sincopat d'un saxo.

Moviment, sentiment, música... tot plegat una experiència més que agradable.

"IMPRESCINDIBLES" - LOLA FLORES - UN DOCUMENTAL ESPECIAL

"Imprescindibles" que emet setmanalment tve2, presenta a personatges destacats de diferents àmbits perquè l'espectador els pugui conèixer d'una manera original. La realització d'aquests documentals és de molta qualitat i gairebé mai m'ha decebut.

En aquest cas, la protagonista és Lola Flores, explicada per les seves dues nétes, Elena i Alba que aporten detalls inèdits sobre ella i que, a més, parlen amb altres artistes que la van tractar.

Podem veure i escoltar, entre altres, a Joan Manuel Serrat, però, sobretot, gaudir de dos grans del flamenc actual: Estrella Morente i Miguel Poveda. Les seves interpretacions són realment extraordinàries.

Retalls de la vida i d'algunes actuacions de la "Faraona" arrodoneixen aquest documental, que m'ha agradat molt.

Si el voleu veure, feu clik aquí


Collage muntat amb fotos baixades d'internet dels personatges esmentats en aquest post

MÀGIA ARTÍSTICA I TECNOLÒGICA AL SÓNAR 2014 AMB REFRACTION LABS

Fotografia obtinguda de la web de Refraction Labs

Fa uns mesos vaig penjar aquest POST (cliqueu) sobre l'espectacle Photon Rain.

Avui, penjo el vídeo promocional que Refracción Labs ha editat amb motiu de la seva presència al SÓNAR 2014.

Refraction Labs és un estudi d'art digital que aprofita la innovació amb la finalitat de crear noves experiències.

Com ells mateixos diuen: estàn "constantment explorant les relacions invisibles dins de la imatge, el so, l'espai i com es relacionen amb el cos humà i l'atzar".

Us recomano veure el vídeo a tota pantalla.

PHOTON RAIN

Singular espectacle de dansa, llum i música, escenificat a partir d’una projecció d’imatges abstractes que van canviant sorprenentment de forma, color i dimensió en funció dels moviments de la ballarina sobre l’escenari. La música, electrónica, s'adapta magistralment al moviment.

La mescla de l’art desenvolupat amb tecnologia d’última generació i la figura humana que evoluciona davant la pantalla és d’una estètica sorprenent.

Si teniu oportunitat de veureu, no us ho perdeu.

Coreografia i Ballarina: Marta Angelet

Direcció artistica I Programació: Shadi el-Hajj

L'ÚLTIM VÍDEO-CLIP DE GEORGE MICHAEL

Gravat en blanc i negre  i amb els artistes del Circ Raluy. Una troballa. Una petita joia del món dels vídeo-clips. Són quatrre minuts i mig per gaudir.

BUTOH una dansa que no deixa indiferent.

¿BUTOH, que es esto? -feu clik aquí -

L'admiració per aquesta dansa que sent la meva filla, que la practica des de fa temps, m'ha portat a assistir aquest passat cap de setmana a la representació que ha fet, dintre del festival internacional de Butoh de Barcelona, el grup de la coreògrafa Rosana Barra.

Els escenaris triats no podien ser més adients: el vestíbul del Mercat de les Flors i la sala gran del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

En conjunt de dansaires, més de vint, entre elles la meva filla, van oferir a un públic expectant un recital de moviments i expressions poc habituals en altres danses.

La transformació de les formes dels cossos, la meticulosa mecànica que configuren els desplaçaments per l'escenari i la força expressiva dels rostres, mantenen al públic gairebé hipnotitzat. Tot embolcallat amb una música creada per potenciar l'espectacle.

La interpretació combina la individualitat de cada dansaire, que expressa en cada moment allò que sent amb independència dels altres, amb una coreografia ben conjuntada que potencia els efectes estètics de tot el conjunt.

Al final, molts aplaudiments i la seguretat que cada espectador haurà viscut i interpretat l'espectacle a la seva manera; li haurà agradat més o menys, però en cap cas l'haurà deixat indiferent.

ANTONIO MACHADO, SEMPRE MACHADO.

 
El programa "Imprescindibles" de TV2  que si puc no me'l perdo, va emetre fa unes setmanes aquest documental del director de cine Eduardo Chapero-Jakson sobre la vida i l'obra d'Antonio Machado.

Durant una hora i vint minuts, una ballarina, Sira (Amaia Pardo), evoluciona pel film entre les paraules, les imatges i la música

Aquesta original presentació fa les delicies dels qui admirem Machado i ens agrada també la fotografia, el cine i la dansa.

Si us ve de gust, poseu-vos còmodes i, com si estiguessiu al cine, concentrats i en silenci, disposeu-vos a gaudir de poesia en el més ampli sentit de la paraula, a tota pantalla, és clar.

• Imprescindibles - Antonio Machado. Los mundos sutiles

"de CARMEN (Ballant a la sorra)" - Trànsit Dansa

Al Grec 2012 es va representar aquest espectacle de dansa. Un homenatge a Carmen Amaya, la genial bailaora de flamenc nascuda al barri de barraques del Somorrostro de Barcelona.

 Durant el mes d'agost, s'ha fet al Teatre Goya (avui Goya-Codorniu) i jo vaig tenir la sort de veure-la ahir.

 La posada en escena amb onze ballarins, músics i cantants és francament evocadora. El decorat representa la platja del Somorrostro i tot gira al voltant de la Carmen amb dansa flamenca i ball contemporani.

 Les figures que es veuen a l'escenari son d'una gran bellesa i l'actuació de la ballarina Cristina Chacón quan interpreta Amaya posa la pell de gallina.

 Resumint,un d'aquells espectacles que estic segur que recordaré molt de temps per les emocions que em va produir.

 Aquí teniu un petit vídeo per conèxer una mica més a fons del que parlo

"NO SE SI...", de MARTA CARRASCO

Marta Carrasco aconsegueix amb aquesta obra, que va estar al Teatre Versus de Barcelona fins el 29 d'abril passat, que els espectadors ens quedéssim durant l'hora que dura la obra, pràcticament hipnotitzats.

Una composició artística de dansa lliure, plena de bellesa, dramatisme, comicitat, originalitat i, sobre tot d'una gran sensibilitat.

El petit escenari del petit teatre Versus es converteix durant l'actuació de la Marta Carrasco i de la seva parella de ball, Alberto Velasco (impressionant) en un espai de fàbula. Decoració, llum, música...tot plegat una" delicatessen" que si es torna a posar a la cartellera no deixaré de repetir.