"CAMINAR BARCELONA" DE PATRÍCIA GABANCHO

"21 passejades per aprendre a mirar i descobrir la ciutat. L’art de caminar.

Patrícia Gabancho és una gran coneixedora de Barcelona gràcies a les seves llargues passejades a peu per la ciutat. D’aquests recorreguts diaris n’ha extret una filosofia de la caminada urbana: com encarar-la, què s’ha de mirar, com trobar una ruta, com s’estructura una ciutat i quines preguntes ens genera el fet de caminar per un espai que coneixem però a vegades no reconeixem. A mesura que caminem, aprenem. De la ciutat i de nosaltres mateixos. Caminar Barcelona és la combinació perfecta de reflexions sobre l’art de caminar i la descripció de 21 passejades per alguns dels indrets menys obvis de la ciutat de Barcelona."

Aquesta és la ressenya d'aquest llibre de Patrícia Gabancho, que va morir fa poc.
De les 21 passejades, n'he fet només una (Horta-Guinardó), però segur que en farem un bon grapat més. Cada caminada recull l'essència del barri, els seus racons més destacables des de punts de vista tan diferents com l'històric, l'artístic, el social, el polític. Les paraules estan molt escollides per tal que en poques ratlles ens arribi el que l'autora vol transmetre'ns de cada indret que trepitgem.

LA NOSTRA MINÚSCULA PILOTA BLAVA

Sovint és bo allunyar-se del que ens té aclaparats. Posar-hi distància pot ajudar-nos a veure les coses des d'una perspectiva diferent que ens ajudi a comprendre millor les coses.

Carl Sagan va fer, des del Voyager, l'any 1990 una foto del nostre planeta des de 6.000 milions de quilòmetres. A la vista d'aquella imatge va escriure unes paraules força impactants que estan recollides en aquest vídeo.

Val la pena veure'l i pensar i relativitzar gairebé totes les coses.

PINK FLOYD ALS UFFIZI

Fa uns 25 anys vam anar de vacances a Itàlia amb els nostres fills. Un dels llocs més impressionants, Florència, ens va deixar, entre molts records meravellosos, un de ben curiós. Sortíem de visitar la Galeria dels Uffizi. Era la tarda i feia molta calor. Al carrer hi havia molts pintors que oferien les seves obres o feien un retrat al turista que ho volia.

Un d'ells acaparava l'atenció de molta gent.

Segut en el seu banquet pintava amb una gran energia un quadre escoltant una cinta amb un fragment del The Wall dels Pink Floyd.

Recordo el "lloro" tacat de pintura en el que reproduïa la música i els seus gestos seguint en ritme i posant color a la tela. L'escena perdura encara a la meva memòria,

Si voleu escoltar el fragment de què us parlo, aquí el teniu:

UNA LLAR DE 4.000 MILIONS D'ANYS...

Una Llar de 4.000 milions d'anys que els éssers humans versió "sapiens" ocupem des de fa només 200 mil anys....

"Home" és un gran documental que es va estrenar l'any 2009 simultàniament a cinemes de tot el món i a la xarxa.

Per TV també s'ha vist en algunes cadenes des de llavors.

És bo remirar-lo de tant en tant. Parla de casa nostra. Del nostre planeta on, després de nosaltres hauran de viure els nostres descendents.

Sobre el que li hem fet en aquests últims 200.000 anys i com podem corregir alguns dels desastres infringits tracta aquest extraordinari film de dues hores de durada amb unes imatges espectaculars.

L'aire, l'aigua, els aliments, la energia, la salut, la distribució dels recursos i la seva utilització, etc., etc. Tot el que és realment transcendent per la qualitat i sobretot per la continuïtat de la vida.

Aquí el teniu:

LA SAL DE LA TERRA - SEBASTIAO SALGADO

No vaig veure aquest documental extraordinari al cine, però gràcies a un amic que em va dir que la revista National Geographic del passat octubre es venia amb el DVD de la pel·lícula, ho he pogut fer.

Es tracta de la història d'aquest monumental fotògraf, a través de les seves fotos i dels seus comentaris i reflexions sobre tot el que ha viscut voltant per tot el planeta amb la càmera a la mà.

Ell mateix diu poc després de començar el film:

"Podem posar molts fotògrafs en un mateix lloc. Sempre trauran fotografies molt diferents. Cadascun té la seva manera de veure. Cadascun en funció de la seva història"

Salgado, nascut al Brasil, és una persona amb una sòlida formació universitària com economista i que, a més, abans de dedicar-se íntegrament a la fotografia va treballar en estaments que li van permetre conèixer la naturalesa de les estructures financeres que mouen el món.

Les desigualtats, les guerres i els seus èxodes, els fanatismes i l'odi, es recullen magistralment i dramàticament en les impactants fotos en blanc i negre que es van encadenant en la pel·lícula. Juntament amb l'aspecte tràgic d'aquests capítols, Salgado recull els racons meravellosos de la Terra que encara són verges amb gent que viu com fa milers d'anys, en plena naturalesa i amb uns costums allunyats de l'esperit depredador de què està atacat una gran part de la nostra humanitat.

Aporta també la seva esperança, que neix a continuació de l'estat de desesperació que li va provocar el genocidi de Ruanda on va llençar la càmera a terra, convençut que la maldat dels homes és infinita. Diríem que va ser com la gota que va fer vessar el got després d' haver estat a la guerra dels Balcans i a altres matances de gran calibre.

L'esperança neix quan tornant a la finca dels seus pares, on ell va viure de petit, la troba desforestada per la sequera. Un desert on hi havia un paradís. Ell, amb l'esforç de la seva dona i amb els diners guanyats, treballa durant deu anys fins a aconseguir recuperar aquell territori erm que torna a donar aliments a dojo.

Explica que això és possible extrapolar-ho on faci falta i confia que estimant la terra, treballant-la i aconseguint possibles per la gent, el món pot millorar.

Aquí teniu el tràiler:

IBN ARABI, UN SAVI EXCEPCIONAL DEL SEGLE XII

Hi ha personatges d'una gran vàlua que són poc o gens coneguts per la majoria de la gent. Ibn Arabí, el vaig descobrir a través del vídeo que hi ha a continuació d'aquestes ratlles. 

Emés per la 2 de tve dins la sèrie "Viaje a la Tradición Mediterrànea" que ja s'havia emès fa un parell o tres anys, aquest vídeo exposa entre imatges d'una gran bellesa i amb paraules d'especialistes la trajectòria d'aquest home genial, nascut a Múrcia al segle XII, que va conèixer Al-Andalus, Marroc, Tunísia, Algèria, Turquia, Egipte i Jerusalem i va tractar amb moltes persones d'aquests països, coneixent els seus costums, creences i valors. 

De tot plegat en va sortir una obra filosòfica i poètica d'un valor extraordinari.

La seva amplitud de mires i la seva acurada anàlisi dels individus i la societat, impressionen.

Per veure el vídeo cliqueu aquí

"A PEU PEL PAÍS BASC" - JOSEP M. ESPINÀS

Estic llegint aquest llibre i com sempre m'ho estic passant molt bé. Quan dic com sempre vull dir com sempre que he llegit i rellegit qualsevol dels “A peu per…” de Josep Maria Espinàs.

Els més petits detalls del paisatge humà i del paisatge geogràfic, la descripció i l'origen d’aquelles paraules i girs propis dels habitants de les terres que passeja; els gustos, olors i textures dels productes més característiques del país; les seves reflexions sobre allò que veu i sent. 

Tot descrit amb un llenguatge de proximitat; entenedor i amable; intel·ligent i amb molta sensibilitat.

Recomanables tots els seus Viatges a Peu, per conèixer amb l’autor les terres que ha visitat. A poc a poc, caminant, aturant-se a parlar amb la gent....

"TRACTAT DE GEOGRAFIA" de ISIDOR CÒNSUL

Molt més que un llibre de viatges. Aquest llibre (Premi Marian Vayreda 2008) és una guia de geografia humana i física. Diria un llibre personal i íntim, de geografia i història.

 L'autor descriu des de indrets i excursions de la seva infantesa i joventut fins els llocs que va visitar de gran.

Amb una narrativa magistral, afegeix als llocs que descriu les seves impressions i sentiments, detalls històrics, curiositats, fragments de la literatura que s'hi correspon, reproduint, a vegades petits fragments de peces literàries destacades i donant dades precises que descobreixen aspectes inèdits.

Podria posar molts exemples, però per triar-ne un, quan escriu sobre el seu viatge a Rússia (Sant Petersburg i Moscou) a més de la descripció dels trets característics de les ciutats, parla de quan la Montserrat Roig va fer estada a Sant Petersburg per escriure l'Agulla Daurada; on anava, que feia, el que li va passar amb el seu guia i intèrpret. I també de la desintegració de la URSS i de l'evolució de Rússia des de el comunisme al capitalisme: les seves causes i les seves conseqüències.

Hi apareixen dotzenes de personatges històrics, molta gent propera i no tant propera del món de l'art, la política i les ciències. que amb encertades pinzellades els presenta al lector amb tota la seva potència.

En resum, un llibre ofereix un munt d'estones de goig.

"UN PACTO DE AMOR - MI VIDA JUNTO A VICENTE FERRER", de ANNA FERRER

Per a tots aquells que coneixeu d'una manera poc profunda qui va ser Vicenç Ferrer o el que va fer a L'Indià en favor dels mes desvalguts o el que està fent ara mateix la seva Fundació, dirigida per la seva vídua Anna i el seu fill Moncho, us agradarà molt aquest llibre.

 L'Anna explica tant els trets mes desconeguts de la personalitat d'aquest gran home, com tota la tasca feta a Anantapur per part d'ells i els seus col-laboradors amb l'ajut de milers de persones que han contribuït i contribueixen econòmicament per la construcció de pous d'aigua en un territori terriblement sec, d'habitatges, d'escoles, d'hospitals, de la posada en marxa de micro-crèdits, etc. etc. en mes de dos mil pobles d'aquesta part de l'Índia, que correspon a la mes pobre de tot el país.

 Son milers i milers les persones que han vist com les seves condicions de vida i les dels seus fills han millorat gràcies a l'impuls d'aquestes extraordinàries persones.

El llibre explica també les costums i les creences dels indis que ells tan bé coneixen i des de fa tants anys.

Em fa il-lusió comentar que el meu llibre el tinc dedicat per la pròpia Anna Ferrer- El meu germà i la meva cunyada me'l van portar com a regal directament d'Anantapur.

A continuació un vídeo on l'Anna parla d'aspectes relacionats amb el seu llibre:

ÍNDIA - Mirades amb ànima

Manel Muñoz és un viatger vocacional. En el seu temps lliure se'n va a descobrir indrets interessants del nostre món. El que fa que en Manel, al que tinc la sort de conèixer i tractar des de fa molts anys, sigui un viatger especial, és que tria i prepara els seus viatges amb una cura extraordinària i busca sempre les mirades de les persones que es troba al seu pas. Aquestes mirades les recull amb la seva càmera de fotos i després les ofereix a qui les vulgui gaudir. En la seva web www.unmondemirades.com   podreu trobar un recull dels seu sensacional treball fet en el transcurs de més de 25 anys.

Ara acaba d'arribar de Índia, país que ha visitat unes quantes vegades i del que porta sempre imatges precioses. El vídeo que ha muntat es una autèntica delícia pels sentits. Aquí el teniu. Us recomano que el veieu a tota pantalla. Segur que no el mirareu només una vegada:

India Est 2011 por manelmu