Avui he posat un Cd a l'atzar. Ho faig alguna vegada i m'agrada. Ha començat a sonar la veu de la Sinéad O'Connor i m'han arribat una sèrie de bones vibracions que han fet que em concentrés força estona en escoltar les seves cançons.
He triat "Nothing Compare 2U", composta per Prince, per penjar-la al blog. El vídeo permet, a més d'escoltar-la, admirar la seva hipnòtica expressivitat.
La música que tinc d'aquesta noia, que per a mi és una nena -deu de tenir uns 40 anys- té un plus de personalitat que també podrien tenir d'altres cantants, però que no tenen.
ResponEliminaTambé l'escolto no gaire sovint però si de tant en tant. Al principi no la identificava amb la música irlandesa.
Em saben greu les notícies que ens arriben dels seus "trastorns", siguin mentals o no, que deuen ser com les de la major part de nosaltres, la resta de la població mundial. M'agraden el seu inconformisme, les seves actituds socialment no ben vistes, etc.
Però en el fons jo valoro la seva veu i la seva existència com artista i com a dona.
Això em passa amb molts artistes dels qui conec aspectes de la seva vida personal, però que en realitat m'interessen com artistes.
La preciosa cançó que ens presentes ha restat com a referent amb el pas dels anys.
Coincideixo en tot el que dius sobre la Sinéad. Només una precisió. Aquesta "nena" que dius que encara és pera a tu, farà d'aquí a uns dies 51 anys!. I és que el temps passa volant.
ResponElimina