Etiquetes

dilluns, 18 de maig de 2015

"VESTIDA DE NIT"


Aquesta havanera interpretada per Silvia Pérez Cruz, l'havia sentit unes quantes vegades, perquè m'agrada molt. La música és del seu pare i la lletra de la seva mare.

El que constitueix la troballa en aquest cas és la situació que vaig viure aquest passat dia 10 de maig a l'Auditori de Girona, on la Silvia va oferir un concert magnífic. Al final, en mig de l'ovació del públic, una senyora va demanar-li, tot alçant la veu, que cantés aquesta cançó que no formava part del programa que acabava d'interpretar.

La gran orquestra que va acompanyar la Silvia no la tenia per tant en el seu repertori. La Silvia, va fer realitat el desig d'aquella senyora, dirigint-se a un violinista de l'orquestra que sí que era capaç d'acompanyar-la.

El resultat va ser el que podeu veure al vídeo. 

Encara que el so no ha quedat perfectament gravat, crec que val la pena mirar-lo i escoltar-lo.

En acabar, l'emoció trasbalsava a tothom.

Ja a casa, vaig buscar la lletra per resseguir la veu i el sentiment de la Silvia amb totes i cada una de les paraules d'aquest preciós poema.


Vestida de nit

Pinto les notes d'una havanera
blava com l'aigua d'un mar antic.
Blanca d'escuma, dolça com l'aire,
gris de gavines, daurada d'imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m'abracen, sento com callen,
el vent s'emporta tot l'horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom


Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol

Els vells em parlen plens de tendresa,
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d'un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom

Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

4 comentaris:

  1. Verdaderament emotiva aquesta interpretació. Comprenc que hagis gaudit de veure-la. Gràcies.

    ResponElimina
  2. La Sílvia és la reina de les emocions....

    ResponElimina
  3. A TOTS: Impressiona el que aconsegueix aquesta cantant: un gran auditori totalment ple, aplaudint-la en peus, amb els ulls humits.

    ResponElimina