El 15 de desembre de 2015, la Casa Elizalde va oferir aquesta obra de teatre, escrita per Bernard Marie Koltés als anys 70, estrenada a Avinyó amb gran èxit i coneguda a Barcelona quan es va representar al Romea al 2013.
Es tracta d'un monòleg d'una hora i quart de durada que es produeix d'una manera molt original i impactant.
El protagonista, magníficament interpretat per Òscar Muñoz, és el clàssic marginat que malviu als carrers, víctima de la pobresa, la bogeria, l'alcohol o per manca d'encaix amb les normes escrites o no de la nostra societat.
El públic, es troba al marginat al carrer. Aquest crida l'atenció del públic.
A tocar del protagonista, la gent observa i escolta al personatge que parla de tot i de tothom.
En alguns moments pregunta o comenta alguna cosa a una o varies de les persones del públic, que segueix, sense pestanyejar les evolucions del marginat.
Política, economia, sexe, solitud, violència, amistat, pors, il·lusions,.. de tot en parla, a vegades de forma entenedora i còmplice, d'altres amb expressions i metàfores del tot surrealistes. Genial!.
Al final, l'actor i el públic, en una petita habitació del Centre Cívic es prenen una cervesa, coronant una aproximació entre ells inimaginable a l'inici de l'obra.
Una manera única de conèixer a un homeless d'aprop.
La gent, quan ens creuem amb aquest tipus de persones, en general ni tan sols ens els mirem i si ho fem, és gairebé amb una llambregada ràpida, evitant que els ulls es trobin.
Menyspreu, por, incomprensió... això i altres sentiments generalment negatius ens provoca la marginació i la misèria.
Quantes coses descobrim en aquesta obra sobre tot això.!
Aquest vídeo us permetrà veure'n un fragment:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada