"LA TREVA"

Reprodueixo, en primer lloc, la sinopsi que sobre aquesta obra publica la web de la Villarroel:

"Any 2009. Els Estats Units han envaït l’Iraq des del 2003. La Guerra continua. La Sarah, una prestigiosa fotògrafa de guerra, torna de l’Iraq al seu apartament, a Brooklyn. 

Ha resultat greument ferida a causa de l’esclat d’una bomba mentre cobria el conflicte. 

L’acompanya el James, també reporter de guerra, que després de patir una crisi nerviosa i abandonar l’escenari del conflicte, ha hagut de tornar-hi a buscar la seva dona. 

Un cop a casa, hauran de cicatritzar les ferides. 

La visita del Richard, editor i bon amic de la parella, acompanyat de la seva nova novia, la jove i ingènua Mandy, farà que la Sarah i el James revisin el seu projecte de vida i de parella. Un any de treva per a que cadascú decideixi, finalment, què vol fer amb la seva vida."

Per l'interès que té la feina de la foto-periodista de guerra i la de la seva parella, destaquen en aquest aspecte les discussions i reflexions sobre el paper de les imatges dels fets traumàtics i terribles que es produeixen a les guerres i que es posen davant dels ulls de qui les vivim a distància. És ètic i moral o no; és convenient o no; és positiu o no; ajuda a les víctimes o les humilia; influeix decisivament en els espectadors i lectors dels reportatges o no...

La barreja de la vida personal i aquest conjunt de reflexions està ben exposada, i sobretot molt ben interpretada. Cada personatge aporta un paquet d'idees i maneres d'entendre les coses suficientment interessants perquè la gent surti del teatre amb elements suficients per pensar i poder prendre posició sobre tot plegat.