Reprodueixo, en primer lloc, la sinopsi que sobre aquesta obra publica la web de la Villarroel:
"Any 2009. Els Estats Units han envaït l’Iraq des del 2003. La Guerra continua. La Sarah, una prestigiosa fotògrafa de guerra, torna de l’Iraq al seu apartament, a Brooklyn.
Ha resultat greument ferida a causa de l’esclat d’una bomba mentre cobria el conflicte.
L’acompanya el James, també reporter de guerra, que després de patir una crisi nerviosa i abandonar l’escenari del conflicte, ha hagut de tornar-hi a buscar la seva dona.
Un cop a casa, hauran de cicatritzar les ferides.
La visita del Richard, editor i bon amic de la parella, acompanyat de la seva nova novia, la jove i ingènua Mandy, farà que la Sarah i el James revisin el seu projecte de vida i de parella. Un any de treva per a que cadascú decideixi, finalment, què vol fer amb la seva vida."
La barreja de la vida personal i aquest conjunt de reflexions està ben exposada, i sobretot molt ben interpretada. Cada personatge aporta un paquet d'idees i maneres d'entendre les coses suficientment interessants perquè la gent surti del teatre amb elements suficients per pensar i poder prendre posició sobre tot plegat.
Sembla un tema difícil de dur al teatre, encara que suposo que el guió està ben resolt. Tal com dius, jo hagués sortit del teatre amb material per pensar-hi uns quants dies.
ResponEliminaLes qüestions que planteja l'obra i que efectivament fan pensar, són difícils de digerir perquè les conclusions a les que arribes, sovint són contradictòries.
Elimina