Etiquetes

dimarts, 2 de juny del 2015

"NITS D'INSOMNI"


Es tracta d'una pel·lícula/document del 2012 sobre una realitat esgarrifosa, de la directora libanesa Eliane Raheb que durant més de dues hores posa davant els ulls dels espectadors un botxí i una víctima de la guerra civil del Líban,

El botxí, responsable aleshores dels serveis secrets de la milícia cristiana, confessa ser l'autor de morts, segrests i tortures, justificant les seves accions i intentant explicar les causes de la guerra.

La víctima és la mare d'un noi de quinze anys que va desapareixer defensant, durant aquella guerra, la posició d'una Facultat de la Universitat de Beirut. A pesar de que gairebé tothom el dona per mort, el fet de no haver recuperat el cos del fill i que tampoc se li hagi comunicat oficialment la seva mort fa que encara ara, que han passat uns quants anys, visqui en mig de la tristor, l'angoixa i l'odi.

La directora del film, que a més es professora de la Universitat de Beirut, esdevé una protagonista més al posar cara a cara a tots dos, a més de buscar testimonis per arreu per confirmar la mort del jove i localitzar on va ser enterrat.

Després de la pel·lícula, projectada dins del II Cicle de Cinema Àrab el passat 30 de maig a La Sedeta, va haver un interessant col.loqui en el que Eliane Raheb va participar responent totes les preguntes del públic i enriquint amb dades del passat i del present la història viva que relata en el seu documental.

Aquesta pel·lícula que ha voltat amb èxit per molts llocs del món (inclús va ser projectada fa dos o tres anys al Festival de Cinema de Sant Sebastià), impacta per molts motius. Per ami, el principal ha estat constatar com l'odi i el fanatisme propiciat des de instàncies polítiques i religioses pot acabar en un enfrontament sagnant entre gent que s'havia arribat a estimar, o com a mínim a respectar i a conviure en pau.

Casualment, el dia següent de veure la pel·lícula, en un dels blogs que segueixo, l'autor, psicòleg, va publicar un més que interessant post titulat "Fondamentalisme: l'oblit del fonamental", que ve al cas i crec que val la pena llegir (cliqueu)

2 comentaris:

  1. Aquest tema és dels que s'ha d'estar predisposat a pensar, perquè fa falta concentració. Avui no tinc el dia, però potser demà. Pobra gent la d'aquests països, i pobres també de tots nosaltres!

    He clicat l'enllaç. En Fossas el tinc de professor a la Uni, i m'agrada molt. Sempre li poso nota alta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les societats han passat i algunes estan passant i altres hi tornaran a passar per les conseqüencies d'haver plantat la llabor de l'odi creada des de la intolerancia i el fonamentalisme. Encara sembla lluny el temps en que les injustícies es resolguin de manera civilitzada i a partir d'arguments raonables i pacífics.

      Sobre l'enllaç al blog del professor Francesc Fossas, dir-te que me'l va descobrir l'Emili Prats i des de aleshores el segueixo amb molt d'interés. Dona gust llegir-lo.

      Elimina