El dia 29 d'Octubre, la actriu Carme Pla va interpertar a la Sala d'Actes de la Bilioteca d'Horta cinc relats còmics que van fer les delicícies dels qui la vam anar a veure.
Van ser aquests:
1.- UNA HISTÒRIA QUE US FARÀ RIURE (DE CARA A LA PARET), de Francesc Trabal.
2.- L'AMOR (EL POBLE GRIS), de Santiago Rusiñol
3.- APARICIÓ PROVIDENCIAL DE LA SARDINA (CALAVERES ATÒNITES), de Jesús Moncada
4.- EL MIRACLE DE L'ÀNIMA (UN ESTRANY AL JARDÍ), de Pere Calders.
5.- EL PINTOR D'UN SOL QUADRE (LA CREACIÓ D'EVA I ALTRES CONTES), de Josep Carner.
Al final de cada història, la Pla citava un o dos aforismes de Joan Fuster que lligaven amb el sentit del que acabava d'explicar.
A continuació en poso un bon grapat per somriure i, sobretot, per pensar:
- Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: "Joan Fuster és la mesura de totes les coses".
- Reivindiqueu sempre el dret de canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.
- Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.
- MODÈSTIA D'AUTOR. -Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.
- -Què passa?
- El temps.
I, en efecte, això que passa és el temps.
- Ego dixi: dii estis (Ps., LXXXI, 6). I no ens ho volem creure.
- Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagés. La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.
- Qui suportaria la idea d'una duplicitat de si mateix?- Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos.
- Contra el bé i contra el mal -contra les pretensions de l'un i de l'altre- només tenim una defensa: la ironia.
- Fins a quin punt tenen dret, els altres, a la meua sinceritat?
- Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.
- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
- El mal d'Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.
- LITERATURA DIRIGIDA. - Puix que "no es pot impedir que un ocell cante", resulta aconsellable ensenyar-li solfa.
- Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.
- Aprofiteu la primera ocasió que se us presente per erigir-vos en acusadors abans que els altres: amb això ja tindreu mitja partida guanyada.
- El vinagre encara és vi.
- Tot demana entrenament. Fins el dolor.
- El poble diu: "Fer com fan no és pecat". O siga: "Com més serem, més riurem".
- Les persones felices no tenen memòria.
- L'amor ens pemet de ser imbècils impunement.
- El perill atrau perquè altera la rutina.
- La ironia necessita còmplices.
- M'odien, i això no té importància; però m'obliguen a odiar-los, i això sí que en té.
- M'imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n'hi ha per tant.
- Llegir Kafka és una masturbació sense plaer.
- Un bon llibre sempre és una provocació.
- Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d'escriure?
- No faces de la teua ignorància un argument.
- Estima, però no tant.
- Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia.
- RACISME. - Els negres no són iguals als blancs perquè són negres.
- Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de "gasos nobles", i d'un gos "sense amo" en diem un gos "abandonat", i no un gos "lliure".
- No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant.
- Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.
Caram, quina col.lecció d'aforismes més extensa! Un cop llegides (i assimilades), cal pensar que el recital de monòlegs devia d'estar molt bé.
ResponEliminaLa Carme Pla els va escollir i els va interpretar molt bé. Comicitat intel-ligent. Els aforismes d'en Joan Fuster eren les guindes que arrodonien els relats.
Elimina