HUMOR MUMÀ - CARME PLA

El dia 29 d'Octubre, la actriu Carme Pla va interpertar a la Sala d'Actes de la Bilioteca d'Horta cinc relats còmics  que van fer les delicícies dels qui la vam anar a veure.

Van ser aquests:

1.- UNA HISTÒRIA QUE US FARÀ RIURE (DE CARA A LA PARET), de Francesc Trabal.
2.- L'AMOR (EL POBLE GRIS), de Santiago Rusiñol
3.- APARICIÓ PROVIDENCIAL DE LA SARDINA (CALAVERES ATÒNITES), de Jesús Moncada
4.- EL MIRACLE DE L'ÀNIMA (UN ESTRANY AL JARDÍ), de Pere Calders.
5.- EL PINTOR D'UN SOL QUADRE (LA CREACIÓ D'EVA I ALTRES CONTES), de Josep Carner.

Al final de cada història, la Pla citava un o dos aforismes de Joan Fuster que lligaven amb el sentit del que acabava d'explicar.


A continuació en poso un bon grapat per somriure i, sobretot, per pensar:

- Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: "Joan Fuster és la mesura de totes les coses".

- Reivindiqueu sempre el dret de canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.

- Forma part d'una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.

- MODÈSTIA D'AUTOR. -Els aforismes -els meus com els de tothom- són sempre falsos, intrínsecament falsos. I aquest també.

- -Què passa?
- El temps.
I, en efecte, això que passa és el temps.

- Ego dixi: dii estis (Ps., LXXXI, 6). I no ens ho volem creure.

- Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagés. La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.

- Qui suportaria la idea d'una duplicitat de si mateix?- Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos.

- Contra el bé i contra el mal -contra les pretensions de l'un i de l'altre- només tenim una defensa: la ironia.

- Fins a quin punt tenen dret, els altres, a la meua sinceritat?

- Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla.

- Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.

- Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.

- El mal d'Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar.

- LITERATURA DIRIGIDA. - Puix que "no es pot impedir que un ocell cante", resulta aconsellable ensenyar-li solfa.

- Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició.

- Aprofiteu la primera ocasió que se us presente per erigir-vos en acusadors abans que els altres: amb això ja tindreu mitja partida guanyada.

- El vinagre encara és vi.

- Tot demana entrenament. Fins el dolor.

- El poble diu: "Fer com fan no és pecat". O siga: "Com més serem, més riurem".

- Les persones felices no tenen memòria.

- L'amor ens pemet de ser imbècils impunement.

- El perill atrau perquè altera la rutina.

- La ironia necessita còmplices.

- M'odien, i això no té importància; però m'obliguen a odiar-los, i això sí que en té.

- M'imagine com em veuen els altres, i em faig una mica de llàstima. Ara: si pense en ells, trobe que no n'hi ha per tant.

- Llegir Kafka és una masturbació sense plaer.

- Un bon llibre sempre és una provocació.

- Costa poc de llegir, però ¿quant ha costat d'escriure?

- No faces de la teua ignorància un argument.

- Estima, però no tant.

- Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia.

- RACISME. - Els negres no són iguals als blancs perquè són negres.

- Tenim el vocabulari viciat pel classicisme. Parlem de "gasos nobles", i d'un gos "sense amo" en diem un gos "abandonat", i no un gos "lliure".

- No acceptes la derrota fins que no trobes que en sortiràs guanyant.

- Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi.