Llegir els poemes de Joan Margarit sempre és un veritable plaer.
El seu últim llibre de poemes "Es perd el senyal" transmet moltes de les seves vivències d'una manera molt emocionant. Com el bon vi, amb els anys, un gran poeta com ell encara em sembla més proper que mai.
En el poema "En una exposició" , Margarit explica com va descobrir gairebé per casualitat la pintura d'aquest gos i com va impactar-lo. Ho explica d'una manera senzilla; magistralment senzilla; emotivament senzilla.
Ni el quadre ni el pintor em sonaven de res. Vet aquí, que avui dia, i en un moment, vaig poder saber qui era el pintor i mirar i remirar el gos que va provocar que Joan Margarit escrivís aquest poema. Llegir el poema i mirar l'imatge al mateix temps ha estat també una agradable troballa.
Fes clik sobre la foto. La veuràs ampliada. Fixa't, sobre tot en la mirada d'aquest gos encadenat "hirsut, amb clapes de vells càstigs, que no vigila res més que l'horitzó"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada