La lectura d'aquest llibre ens permet viure, de ma de la seva autora, tots i cada un dels moments del viatge que l'estiu de l'any 2000 va fer, acompanyada de dues amigues catalanes, al Pakistan i a l'Afganistan.
L'objectiu era conèixer en directe la situació del poble afganès tant en els camps de refugiats del Pakistan, propers a la frontera afganesa, com en el seu propi país i donar-ho a conèixer a la seva arribada a casa nostra, tant a través d'aquest llibre com de conferències i col-loquis, a part de participar activament amb organitzacions no governamentals.
La descripció de les situacions, de les persones amb les que conviu i coneix i de la situació política, està feta amb un llenguatge viu i directe, que emociona i indigna.
El seu testimoni mostra la increïble situació en la que viuen els afganesos, i molt especialment les dones, a partir del govern talibà, que va imposar per la força un seguit de barbaritats que no més han portat a la població misèria, violència i molta por.
L'arribada dels talibans al poder va produir immediatament l'empobriment de la gent, el tancament d'escoles -es va prohibir estudiar i treballar a les dones - i el desmantellament de l'assistència sanitària, entre moltes altres mesures destructives.
Tot i això, hi ha dones i homes afganesos que, jugant-se la vida, tenen muntada una xarxa d'escoles clandestines i metges i infermeres que fan assistència domiciliaria.
Les reflexions personals de l'Anna Tortajada sobre tot plegat, son, per mi, un dels grans valors d'aquest llibre.
La seva ponderació i sensibilitat la podem constatar, per exemple, en aquest paràgraf del llibre:
" Islam. Religió. Fanatisme. Són qüestions importants. Cal distingir-les. Cal no confondre-les. No s'ha de manipular l'opinió pública perquè en l'actualitat, Occident, que sempre necessita un dimoni a qui enfrontar-si i sap crear el fantasma d'una por difusa i generalitzada a una amenaça comuna que justifiqui qualsevol acció de part seva, s'ha girat contra l'islam, i tots temem l'integrisme islàmic, que es veu que pretén envair-nos, de la mateixa manera que durant dècades Occident va témer i va demonitzar l'amenaça roja del comunisme. L'islam, com el cristianisme, el judaisme, el budisme o qualsevol altre religió de la terra, és només una pauta de vida i de comportament l'objectiu original del qual es realçar la dignitat de l'ésser humà i contribuir a crear una societat millor. A l'islam com en el cristianisme, s'hi han pervertit molts dels principis originals a força d'interpretacions, sovint interessades, i de complicitats mesquines i aliances amb el poder. En nom de la religió s'han comés els crims més grans, s'han manipulat als pobles i la seva gent. La Inquisició ho va fer a Espanya, els talibans ho fan a l'Afganistan, però l'objectiu és el poder: s'utilitza la religió per justificar la repressió s'alimenta el fanatisme del braç executor dels botxins. Els que mouen els fils a l'ombra no tenen res a veure amb l'Alcorà, ni amb la Bíblia; ni amb el Profeta; ni amb el Mestre; ni amb Déu, ni amb Al-là"
Vaig assistir a una conferència de l'autora presentant aquest llibre poc temps després del inici de la guerra a la zona per part dels EEUU amb l'excusa dels atemptats. El vàrem comprar tot seguit sense dubtar, i vàrem gaudir de la seva lectura, tal i com to dius. Es una bona recomanació.
ResponEliminaL'he llegit molts cops, és un llibre que de tant en tant em ve molt de gust llegir, fa reflexionar. un 10 sobre 10.
ResponEliminaEl fragment que heu posat molt encertat.