Quantes vegades enyorem el silenci. No solament ens satura el brogit que produeix el soroll del trànsit, de les obres, etc. si no el de les paraules atropellades i buides que sentim i llegim a tants medis de comunicació. El silenci veritable, el que s'aconsegueix quan ens alliberem d'això que acabo de dir i també dels sorolls interiors produïts pels nostres propis pensaments, constitueix un bé de primera magnitud, perquè pot arribar a produir-nos grans satisfaccions. De tot això, en parla aquest magnífic assaig d'en Francesc Torralba, que acabo de llegir i em permeto recomenar-vos.
Enllaç que amplia dades sobre aquest llibre: http://www.arcdebera.com/llibres/R/ROSTRES+DEL+SILENCI,978-84-7935-339-1.htm
Enterats. No caurà la teva recomanació en sac buit. Gràcies.
ResponElimina