Etiquetes

dimarts, 12 de desembre de 2017

SOUS QUE NO SÓN SUFICIENTS PER COBRIR LES NECESSITATS BÀSIQUES.


Fa molt temps que se sent dir i fa massa temps que milers i milers de persones ho pateixen.

Qualsevol que sàpiga el preu del lloguer d'un habitatge a Barcelona, el que puja el rebut de la llum, el gas i l'aigua i quan es gasta cada vegada que va al súper a comprar menjar (no parlo dels "coles"es, la universitat, el vestit, els imprevistos, etc., etc) té claríssim que amb un sou de 1.000 euros no hi ha prou.

La solució no és gens fàcil. Mana el mercat i les lleis respecten la llibertat d'aquest mercat. Una competència ferotge és l'argument de les empreses per oferir salaris molt baixos (si pago més que els altres el meu producte sortirà més car, no el vendré i hauré de tancar). A més, la quantitat de gent que busca feina en comparació a l'oferta de treball, fa que s'acceptin condicions de treball i sous molt per sota del que seria digne.

Segons aquest argumentat article publicat avui pel diari ARA, en l'últim any el nombre de treballadors pobres a casa nostra va créixer en 30.000 persones.

Aquí el teniu. Si algú té bones idees per capgirar la situació, feu-les arribar a l'autora de l'informe.És urgent!

"Tenir feina però ser pobre: la realitat de mig milió de catalans"

Les entitats del tercer sector denuncien que la crisi ha deixat sous baixos i inestabilitat i alerten de l'atur juvenil

PAULA PAÑO Barcelona 12/12/2017 14:22

Una feina remunerada ha deixat de ser una garantia per esquivar la pobresa per a més de mig milió de persones a Catalunya. La figura del treballador pobre -que té uns ingressos que no li permeten arribar a final de mes- no para de créixer, segons alerta l'informe presentat dimarts per la Taula del Tercer Sector. Unes 240.700 persones tenien un sou mensual d'entre 710 i 1.002 euros el 2016 malgrat que la meitat d'ells treballaven a jornada completa. A més, l'informe recull que més de 234.000 persones tenien uns ingressos per sota dels 710,1 euros i, majoritàriament, treballaven amb contractes a temps parcial.

El llindar del sou digne està fixat per la Carta Social Europea, que considera que per poder desenvolupar una vida decent cal ingressar almenys l'equivalent al 60% del salari mitjà mensual d'un estat. Tenint en compte que a Catalunya el salari mitjà brut són 1.952 euros, l'import d'un sou digne serien 1.171 euros, una xifra que no reben entre 475.300 i 692.000 persones, alerta la Taula del Tercer Sector.

L'autora de l'informe, la doctora i professora d'economia aplicada a la Universitat de Lleida Maria Àngels Cabasés, conclou que la recuperació econòmica que s'està produint no es tradueix en creació d'ocupació neta i de qualitat, sinó tot el contrari. Les polítiques d'ocupació, insisteix, només han treballat per combatre la taxa d'atur, però no per crear llocs de treball decent: "És un informe per remoure consciències. Encara es pot aprofundir molt més. La suposada recuperació econòmica no es tradueix ni en l'augment dels sous ni en creació d'ocupació de qualitat. Hem d'acotar les condicions laborals".

L'estudi, presentat avui en el cicle de Debats 'Catalunya Social' de la Taula del Tercer Sector, en col·laboració amb l'ARA, recull els indicadors més preocupants: la taxa d'atur juvenil segueix elevada, hi ha una creixent taxa de temporalitat i un augment de la precarietat laboral que es tradueixen en salaris baixos, en la impossibilitat d'accedir a un habitatge i en la reducció dels recursos destinats als sistemes de protecció social.
Risc elevat entre els joves

La Taula del Tercer Sector adverteix que les polítiques d'ocupació s'han d'adaptar a les necessitat de cada col·lectiu i alerten que els més perjudicats per aquesta tendència són els joves -fins a 34 anys-, els majors de 55 anys, les dones i les persones amb diversitat funcional. L'autora de l'estudi i el Tercer Sector alerten que aquesta tendència no s'ha de normalitzar. "Les persones estan prenent consciència davant d'aquesta precarietat: o t'hi enfrontes o t'hi resignes. El que més ens preocupa és que els joves s'hi estan resignant. Això comporta emigració forçosa de les persones joves, pèrdua d'autoestima, depressió i ansietat", ha advertit Cabasés.

Una feina precària durant un llarg període de temps té riscos sobre la salut mental. Durant el punt més crític de la crisi econòmica -el 2010- els problemes de salut mental van augmentar considerablement: la depressió va pujar gairebé un 20% a Espanya respecte al 2006. Aquesta tendència segueix en augment, i les últimes dades de l'OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic) situen Catalunya entre els països europeus on hi ha un consum més alt de fàrmacs antidepressius i ansiolítics.

El Tercer Sector critica que sense un canvi profund en el funcionament del mercat laboral i en les polítiques d'ocupació les entitats que acompanyen les persones en situació de precarietat tenen les mans lligades. La responsable de l'àrea d'inserció sociolaboral de la Fundació Pere Tarrés, Ana Sesé, explica que la situació és un peix que es mossega la cua: "És dur com a professional saber que estàs jugant al joc de les cadires: no tots els que corren tindran cadira, no tots tindran llocs de treball. Sobre el paper es diu que no s'ha d'acceptar una feina de menys de sis mesos ni de menys de 1.000 euros al mes, però què fem? Li diem a la persona aturada que no l'agafi? I si l'agafa, ja entra en la precarietat".

L'estudi proposa solucions per combatre aquesta precarietat laboral en diferents àmbits: vol perseguir el frau de la utilització de contractes temporals, garantir una cobertura social per a aquelles persones que han esgotat les prestacions i assegurar la jubilació a aquells de més de 55 anys en aquesta situació. Les associacions critiquen el paper de les empreses i demanen més col·laboració per trobar solucions.

La directora d'ocupació de Creu Roja, Antònia Giménez, explica el paper que hi tenen les associacions: "Nosaltres podem treballar amb les persones acompanyant-les i millorant les seves competències, però els llocs de treball han de tenir una qualitat i s'han de crear. Les empreses tenen la clau. El marc normatiu ha de canviar, les polítiques les han de fer les persones a qui els toca fer-les. Nosaltres podem ajudar, però queda molt per fer, encara".

Només l'any passat el nombre de treballadors pobres a Catalunya va créixer en quasi 30.000 persones.

1 comentari:

  1. Algunes mesures que podrien ajudar: Treure del mercat especulatiu els habitatges bàsics (els que necessita la gent per viure amb un mínim de dignitat); fixar els barems de lloguers socials; Reduir les factures dels subministraments necessaris (llum, aigia, gas) a base de la inexistència d'accionistes, consellers, etc. als qui ha de retribuir-se esplèndidament amb els diners dels consumidors. Penalitzar les empreses que tenen grans beneficis i sous estratosfèrics pels seus dirigents mentre la seva plantilla està farcida de treballadors temporals i/o sous molt baixos.

    ResponElimina