Hermann Hesse, en aquest petit llibre escriu històries curtes carregades d'experiències pròpies, reflexions i poesia acompanyades d´uns dibuixos fets per ell mateix. Els protagonistes són el paisatge i les persones que va trobant mentre camina tot viatjant amb la motxilla a l'esquena i sense saber ben bé on dormirà la propera nit. La benevolència amb que jutja tot el que veu i sent es tradueix en un relat amable i generós que fa de la lectura d'aquest petit llibre un plaer.
Unes ratlles del llibre:
"Els arbres han estat sempre per a mi els predicadores més eficaços. Els respecto quan viuen entre pobles i famílies, en boscos i boscatges. I encara els respecte més quan estan aïllats.
En les seves copes murmuren el món, les seves arrels descansen en l'infinit, però no es perden en ell, sinó que persegueixen amb tota la força de la seva existència una sola cosa: complir la seva pròpia llei, que resideix en ells, desenvolupar la seva pròpia forma, representar-se a si mateixos.
Res hi ha més exemplar i més sant que un arbre bell i fort.
Quan s'ha talat un arbre i aquest mostra al món la seva ferida mortal, en la clara circumferència del seu cep i monument pot llegir-se tota la seva història: en els cèrcols i deformacions estan descrits amb facilitat tot el seu sofriment, tota la lluita, totes les malalties, tota l'alegria i prosperitat, els anys frondosos, els atacs superats i les tempestes sobreviscudes. I qualsevol camperol jove sap que la fusta més dura i noble té els cèrcols més estrets, que a la part alta de les muntanyes i en perill constant creixen els troncs més forts, exemplars i indestructibles.
Els arbres són santuaris. Qui sap parlar per ells, qui sap escoltar-los, aprèn la veritat. No prediquen doctrines i receptes; prediquen indiferents al detall, la llei primitiva de la vida.
Un arbre diu: en la meva vida s'oculta un nucli, una espurna, un pensament, sóc vida de la vida eterna. És única la temptativa i la creació que ha gosat en mi la Mare Terra. La meva missió és donar forma i presentar l'etern en les meves marques singulars.
Un arbre diu: la meva força és la confiança. No sé res dels meus pares, no sé res de milers de plançons que tots els anys provenen de mi. Viu fins a la fi del secret de la meva llavor, no tinc una altra preocupació.
Els arbres tenen pensaments dilatats, prolixos i serens, així com una vida més llarga que la nostra.
Són més savis que nosaltres, mentre no els escoltem. Però quan aprenem a escoltar als arbres, la brevetat, rapidesa i precipitar-se infantil dels nostres pensaments adquireixen una alegria sense precedents.
Qui ha après a escoltar als arbres, ja no desitja ser un arbre. No desitja ser més que el que és."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada