Teatre Poliorama: novembre 2016.
Sinopsi:
"En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida".
La síndrome d'Asperger, una variant de l'autisme, és el que afecta el protagonista que l'actor Pol López interpreta magistralment.
Els espectadors, gràcies a la dimensió del personatge i de l'actor, van comprenent i de vegades empatitzant amb ell. Tot a través del fil conductor d'un argument vibrant: la separació dels seus pares, la nova situació que això provoca, les pors, les mentides, els diferents tipus d'intel·ligència, etc.
Exitosa obra, amb tota la raó.
"En Christopher Boone és un noi extraordinari. És extraordinàriament intel·ligent, li agraden les matemàtiques i observar el cel, de nit, imaginant que algun dia viatjarà per l’univers dins una nau espacial.
En Christopher Boone és un noi diferent. La gent el confon sovint, perquè sovint sembla que les persones tenen la mania de dir coses diferents d’allò que en realitat estan dient.
En Christopher Boone, com un petit Sherlock Holmes, s’entestarà a resoldre el misteriós assassinat d’en Wellington, el gos dels seus veïns.
En Christopher Boone, com un petit Ulisses, s’atrevirà a creuar, per primer cop, l’oceà de pors i obstacles i confusió i soroll que el separen del món i agafarà un tren, per primera vegada a la seva vida, per tal d’arribar a Londres fugint d’una mentida".
Els espectadors, gràcies a la dimensió del personatge i de l'actor, van comprenent i de vegades empatitzant amb ell. Tot a través del fil conductor d'un argument vibrant: la separació dels seus pares, la nova situació que això provoca, les pors, les mentides, els diferents tipus d'intel·ligència, etc.
Exitosa obra, amb tota la raó.
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada