Fa goig aquesta extraordinària casa museu i temple modernista, recentment restaurada i connectada a unes dependències del Palau Maricel dedicades també a Museu.
La seva ubicació, a Sitges, literalment sobre el mar i la qualitat i varietat de tot l'art que hi ha dins el fa mereixedor d'una visita detallada. Pintura, escultura, forja, antiguitats, arqueologia, etc. Tot el que Santiago Rusiñol va aconseguir posar en aquesta casa que va ser casa seva fins al dia de la seva mort el 1931.
Rusiñol va deixar-ho tot a l'Ajuntament de Sitges, amb la condició que tot quedés igual que ell ho deixava en morir. I així ha estat. Els objectes artístics, la distribució de les estances, el color de les parets; tot ho podem veure com si ho haguéssim visitat el 1931.
Des del punt de vista històric, el Cau Ferrat està ple de records i anècdotes. Aquí és on Rusiñol es reunia amb els seus amics artistes (molts i famosos) i organitzava també, segons diuen els que ho coneixen, festes que sovint es podien catalogar de veritables bacanals.
Una de les anècdotes divertides i prou coneguda va ser la processó laica que va organitzar Rusiñol pels carrers de Sitges (des de l'estació del tren fins al Cau Ferrat) portant sota pal·li els dos quadres del Greco que va comprar a París i que es poden contemplar avui dia en el seu interior (Les llàgrimes de Sant Pere i Magdalena Penitent).
Si voleu més informació sobre El Cau Ferrat i el Museu del Maricel feu cliç aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada