COM UNA DEU EN PLE DESERT...

Gaziel

Des de fa alguns anys, estic subscrit a Minimàlia.net, que com s'anuncia en la seva web,  "és un arxiu de les frases que s'envien diàriament al peu dels missatges de 'Cada dia un mot'. Des del 2007 és també un butlletí independent que envia la frase del dia a tothom que vulgui subscriure-s'hi.
La subscripció és gratuïta."

A l'obrir el seu correu, apareix una frase breu que, com ells també diuen, és per llegir, pensar, gaudir i endur-se.

La d'avui, de l'escriptor i periodista català Agustí Calvet (Gaziel) la penjo en el Troballes, perque és una reflexió que, encara que no amb aquestes mateixes paraules,naturalment, m'he fet  jo moltes vegades. Comparteixo el seu missatge al cent per cent.

"Un veritable tresor de dots humans, que no poden manifestar-se o rendir a fons, combatuts per una sort obtusa i cega, es perd així diàriament, com una deu en ple desert. En canvi, cada dia un cúmul d'atzars absurds enlaira veritables legions de perfectes ineptes."

Gaziel [Agustí Calvet] (Sant Feliu de Guíxols 1887-Barcelona 1964)