Etiquetes

dimecres, 4 de novembre del 2015

LA VEDELLA DE NEBRASKA


No havia provat mai un entrecot de vedella de Nebraska. He de dir sóc un consumidor moderat de carn, però que m'agrada molt de menjar-ne quan és bona i està ben cuinada.

Doncs bé, aquest diumenge passat a un restaurant de Banyoles vaig tenir ocasió de fer-ho i l'experiència ha estat genial.

Vaig saber que aquest restaurant, que és diu El Capitell i està a la Plaça Major, 14 de Banyoles, està especialitzat tant en l'entrecot de vedella com en el xuletó de bou. La fama la té ben guanyada. La carn, acabada de tallar i passada pel foc, la serveixen ben calenta en un plat que també crema. El tamany de la peça és el que decideixi el comensal (va a pes).

He de dir que també serveixen altres plats molt apetitosos. Entre els primers, unes vieires i unes croquetes de foie molt bones i entre els segons un bacallà també boníssim.

El vi de la casa està molt bé i els postres deliciosos. La relació qualitat preu, bona.

Aquí teniu el link del restaurant: (clik)
i la informació que he robat d'internet sobre aquestes vedelles i bous americans:

"El bou i la vedella de Nebraska és una de les millors vedelles que podem consumir actualment.

La vedella Nebraska de fet és de la raça Black Aberdeen Angus, que és originaria d'Escòcia. Aquesta raça ja existia abans del 1800 i s'anomenava Forfashire, però va ser Hugh Watson que va començar criar aquests animals, escollint els millors exemplars i destinant-los a la reproducció. Hugh Watson es considera el fundador d'aquesta raça.

El 1878 es va començar a exportar als Estats Units i poc després a Argentina, Uruguay i a molts altres països. Avui dia és una de les races més populars del món.

Aquests animals poden ser negres o vermellosos i no tenen banyes. Als Estats Units es van adaptar molt fàcilment i seguint una alimentació adequada i un bon seguiment de la raça, aquesta va anar evolucionant, en alguns estats, fins arribar a ser un dels tipus de bovins de més qualitat.

A Nebraska, és un els estats on la seva cria és més acurada. Aquests animals són criats en llibertat, en extenses pastures el primer any o any i mig, després són alimentats amb cereals i sobretot amb blat de moro per aconseguir una penetració del greix en els músculs semblant a la que tenen els bous Wagyu japonesos, coneguts com a Kobe.

El resultat és una carn molt gustosa, molt tendre, sucosa i amb un bon percentatge de greixos insaturats, o sigui, amb poc colesterol.

Al nostre país es comercialitzen només les mitjanes sense ós i el filet. Val la pena disfrutar d'aquesta carn tan extraordinària, sense cap mena de dubte, una de les millors que hem provat."

1 comentari: