Aquest post el vaig publicar fa uns dies al "Mon-ra-mon" per que es va donar una determinada coincidència.
Com que les ressenyes de les pel·lícules que vaig veient i m'agraden, normalment les penjo d'aquest blog "Troballes", el torno a publicar en aquest últim blog per una qüestió d'ordre intern meu.
"Mandarines" és un missatge contra les guerres a partir de l'actitud, la saviesa i la bondat d'un fuster estonià que durant la guerra d'Abkhàzia, a la dècada dels noranta, recull i cuida a casa seva dos combatents enemics, un georgià i un txe-txè, greument ferits en un combat que es produeix a pocs metres del seu taller.
Durant la convalescència d'ambdós soldats, es produeix el trànsit de l'odi visceral que senten l'un vers l'altre pel fet de ser oficialment enemics a l'estimació que neix en ells quan es reconeixen dos éssers humans gairebé iguals encara que tenen llengües i creences diferents. El paper del vell fuster és decisiu, posant paraules de pau i sentit comú on hi havia, originàriament, aquell odi que alguns els hi van inocular.
Les guerres gairebé sempre són actes de pirateria. El bàndol atacant persegueix el botí de l'atacat (terres, béns, diners, matèries primeres, armes, etc.), que en cap cas està disposat a deixar-se'l arrabassar. Per aconseguir la gent disposada a lluitar fins a morir, s'enceten campanyes de demonització de l'adversari. L'enemic no és una persona, és una rata que s'ha d'exterminar, perquè si no es fa així, serà la rata la que ens matarà nosaltres.
Fer-se immune a aquestes campanyes de l'odi i relacionar-se personalment per conèixer com més gent d'arreu millor i sobretot dels que ens diuen que són dimonis i a qui els hi diuen també que nosaltres o som, són dues bones maneres d' avortar la llavor que porta als enfrontaments entre pobles o societats.
Si no heu vist aquesta pel·lícula, us la recomano.
Aquí teniu el tràiler:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada