Els intèrprets són els mateixos des del començament. Un nen de sis anys i la seva germana gran de vuit, amb els pares i el seu ambient.
Comença la pel.lícula i davant l’espectador van apareixent les situacions que en cada època es produeixen: gelosia, baralles, tendresa, dificultats, divorcis, canvis de casa i de membres familiars; primeres experiències socials, trobades amb l’alcohol, les drogues, el sexe, escenaris de l’Amèrica de la Bíblia, el rifle, la bandera i els himnes i amb l’Amèrica oberta, progressista i bohèmia… un veritable carrusel de sensacions produïdes pel dia a dia de la família/famílies del nen Mason fins al jove que entra a la Universitat.
Increïble l’espectacle de l'evolució dels intèrprets que es fan grans física i psicològicament de manera real davant dels nostres ulls.
Aquí teniu el tràiler:
Si fessin una peli dels meus últims 12 anys crec que seria més avorrida
ResponEliminaSegons el qué tu dius sembla interessant el tema.
ResponEliminaCrec que els ianquis tenen aquestes coses, saben possar de manifest els seu way of life, sembla que no els hi fagi vergonya (de vegades, només de vegades).