Aquesta carta d'un lector del Periódico de Catalunya, publicada ahir, és una reflexió intel-ligent sobre el tema. L'accident ferroviari de Galícia l'ha provocat, però en realitat és un raonament que molts ens haurem fet algunes vegades davant d'altres greus accidents de tren, baixell o avió:
Dissabte, 27 de juliol del 2013
Antonio Cánaves (Palma de Mallorca)
Com més alta és la velocitat d'un
vehicle en el moment de l'accident, més greus són les conseqüències i
les ferides i més gran el nombre de víctimes. L'accident de Santiago de
Compostel·la torna a posar de manifest que l'augment de les velocitats
en els mitjans de transport, si no estan salvaguardats per mitjans
tècnics que substitueixin l'atenció humana, ens pot portar a tragèdies
com aquesta. Cada segon de distracció a 200 quilòmetres per hora són 55
metres recorreguts sense control. Deu segons de distracció són més de
mig quilòmetre sense control, i a això hi hem d'afegir els centenars de
metres de via que necessita un tren per frenar a 200 quilòmetres per
hora en línia recta. El ferrocarril és el mitjà de transport més segur:
per cada mort en accident de tren n'hi ha 100 en accidents de trànsit.
Cada mes mor més gent a la carretera que els que han mort en aquest
accident. Al tren i a l'avió, moren tots en el mateix moment, mentre que
a la carretera cada un mor pel seu costat i a deshora. ¿On és la
cobertura mediàtica dels accidents de trànsit? ¿On les declaracions de
les autoritats pels més de mil morts cada any? ¿On les declaracions de
fabricants d'automòbils que superen les velocitats màximes autoritzades
per la llei? ¿On les declaracions de familiars i amics que ens donin
cada dia una imatge de l'envergadura de la tragèdia a la carretera? ¿On
són els trens tradicionals, que paraven a tots els pobles i
desembussaven les carreteres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada