Etiquetes

diumenge, 5 de maig del 2013

VENEDORS DE MOCADORS ALS SEMÀFORS



Andreu Buenafuente publica avui al Periódico de Catalunya aquesta reflexió. M'ha agradat perquè m'ha fet pensar, una vegada més, sobre aquest tema.

Aquí el teniu:

"Els semàfors són parèntesis, petites trampes d'un minut i mig que paralitzen la vida de les ciutats i ens col·loquen cara a cara amb la realitat, a vegades amb nosaltres mateixos (¡déu n'hi do el que s'arriba a pensar en cotxe!), altres amb la realitat exterior, gairebé mai agradable.

Aquest home exhibeix la seva discapacitat amb regularitat i intenta guanyar-se la vida venent mocadors. Un 90% dels conductors li diran “no, gràcies” i intentaran mirar cap a un altre costat. Ell no insistirà i seguirà preguntant en la seva recerca de la caritat amb un temps limitat.

Quan arrenquem ens sentirem una mica culpables i ens recordarem que ja hem ajudat d'una altra manera, de moltes maneres. Però no podrem evitar pensar en la seva història. ¿Com deu haver arribat fins a aquest punt? ¿Nosaltres ho faríem?

Arriba la llum verda, arrenquem, ­creiem fugir, però només és una petita accelerada fins al pròxim semàfor."

Imatge: internet

2 comentaris:

  1. Té molta raó el Buenafuente. Crec que tots hem pensat més o menys aixó més d'un cop. Lo bó és possar-se davant d'un full en blanc i escriure-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va sorprendre l'escrit precisament pel que tu dius. Nou línies per expressar un pensament que molta gent ens hem fet centenars de vegades però que mai hem posat sobre un paper.

      Elimina