Etiquetes

dimarts, 4 de setembre del 2012

"CORRESPONDENCIA PRIVADA " - ESTHER TUSQUETS


Poca palla, una narració potent, irònica, a voltes corrosiva, superficial i profunda alhora, amb un finísssim sentit de l'humor.

En quatre cartes independents, una dirigida a la mare, i les altres tres a tres  protagonistes de tres relacions amoroses, l'autora barreja realitat i ficció.

 Parla de sentiments, de situacions, de la  burgesia catalana de la post-guerra, de la gauche divine, del pas del temps, de l'amor lliure, de religió, de política, de filosofia... Al final, un "epílog" també digne de ser llegit.

Reprodueixo un parell de paràgrafs, per allò de "para muestra, un botón"

"Y descubrí hace ya mucho que aquello que importa, aquello que está en juego, no es un veraneo, ni un viaje, ni la estancia en alguna de las ciudades que amo, ni siquiera la transitoria presencia a mi lado de un ser querido que habita al otro extremo del mundo: lo que importa es que esos finales reiterados e inexorables, esa sensación de pérdida, son mera metáfora, imagenes anticipadas y premonitorias de la más cierta y a la vez más inverosímil -¿o ha llegado la vejez a ser menos inverosímil y menos temida y casi aceptable?- de las verdades: que antes o después todos vamos a morir."

"En el limitado e intenso mundo de mi infancia imperaba pues la convicción de que todo cuanto hacías -que en algún momento empecé a sospechar que era muy poco- lo hacías mejor que nadie" (De la primera carta a la mare)




2 comentaris:

  1. L'Esther sembla ser que va èsser una persona inquieta i que sabia el que volia, i que va fer les coses honestament, tant les que li van sortir bé com les que no. Miraré de llegir aquest llibre, perqué suposo que tu en deus d'haver tret profit. Gràcies.

    ResponElimina
  2. JOSEP LLUÍS: Si que se'n treu profit, sobre tot perque està escrit des de la transparència i declarant els processos que van anar fent-la canviar de postura desde el seu món burgès fins altres posicions més progresistes.
    es

    ResponElimina